les tres bandes

les coses clares per a la Vaga General

2010-09-22T00:24:00.002+02:00

Preparem la Vaga General

2010-07-20T04:45:00.000+02:00

Festa Avant 2010 TV

2010-06-18T18:42:00.008+02:00

LibreRed entrevista a Marià Pere, secretari general del PCC

2009-07-15T11:46:00.001+02:00

Arriba la Festa Avant 2009!!

2009-06-15T23:00:00.000+02:00

L'Avant del mes de juny ja és al carrer, podeu descarregar-lo al web de l'Avant: http://www.avant.cat

D'altra banda, un any més, arriba la festa d'Avant. La Festa dels i les Comunistes de Catalunya que es celebra els propers 19 i 20 de juny a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

Aquest any, La Festa, es centra amb especial atenció a la Solidaritat amb el Poble Palestí, que pateix des de fa més de 60 anys les més cruels penúries i el sistemàtic intent de genocidi per part del sionisme israelià.

La festa és també un moment de trobada dels camarades en el camí cap el 12è Congrés del PCC que es celebrarà el proper mes de gener.

Amb espais per a la Joventut Comunista, i la Solidaritat, i per els àmbits organitzats del Partit, que aprofiten la Festa per a desenvolupar les seves conferències i assemblees. Un any més els i les Comunistes de Catalunya celebrem la nostra festa entorn a l'Avant.

Ja podeu reservar amb antelació el tiquet del dinar de dissabte dia 20, 22 euros. Podeu dirigir-vos a les organitzacions i referents del PCC. Existeix tambien un bo d'ajuda al Partit dels i les Comunistes de Catalunya.

D'altra banda, us volem recordar que divendres es celebrarà la Festa Revolució de la Joventut Comunista de Catalunya. En la festa hi atuaran els grups:

Che Sudaka
SonaSon
Más Vale Tarde K Nunca
i la batucada Luta Sem Pausa.

Fins divendres!!!

Ara més que mai, calen polítiques d’esquerres tant aquí com a Europa

2009-06-04T13:03:00.000+02:00

L’atur ja sobrepassa els quatre milions de persones, en una escalada imparable de destrucció de llocs de treball. Les polítiques dissenyades pel govern socialista són completament insuficients, i malgrat la crisis de govern, que ha portat a la remodelació de bona part de l’equip de Zapatero, es veu un PSOE massa pendent dels seus pactes amb el PP, deixant de banda la necessitat urgent d’activar plans valents, i d’esquerres, per ajudar els qui més necessiten l’ajuda, és a dir, la classe treballadora.

Un PSOE que intenta vestir l’investidura del nou lehendakari Patxi López com un triomf de la democràcia, amb el pacte assolit amb el PP basc. Un lehendakari sense la legitimació popular, doncs el pacte PP-PSOE no representa la majoria de la població, ni tan sols el 50%. Una investidura que ha estat possible gràcies a l’anòmala democràcia que es viu a Euskadi, gràcies a l’antidemocràtica Llei de Partits. Sistemàticament es deixa fora del sistema democràtic una part de la població, l’opció política que representa el món abertzale. Han estat aquestes il•legalitzacions les que han permès el pacte PP-PSOE i les que han donat un resultat virtual que no representa la societat basca. Un pacte que no dona gaires esperances a la pau i la sortida del conflicte basc.

Mentrestant, les eleccions europees s’apropen. En un moment en que coincideix amb el cinquè aniversari del Partit de l’Esquerra Europea, l’espai en que els comunistes catalans hi participem i ens hi impliquem, com la resta de forces progressistes europees. Un espai que ha anat creixent, i que ha de servir per a fer créixer la influència de l’esquerra transformadora en el sí del Parlament Europeu, així com en la mobilització social per a les respostes de l’esquerra davant el conservadorisme imperant a la UE.

A casa nostra apostem per continuar amb la nostra coalició EUiA-ICV que s’integra en el sí de la coalició amb els nostres companys d’Izquierda Unida. Una coalició que duu per nom La Izquierda, que agrupa IU, EUiA-ICV, Bloque por Asturias i Izquierda Republicana. És per això que el 7 de juny volem el vot per a l’Esquerra Europea.

Editorial Avant
maig 2009

cal enfortir el Partit de l'Esquerra Europea

2009-06-04T12:59:00.000+02:00

crisis de dretes, solucions d'esquerres

2009-06-04T12:58:00.000+02:00

No votar te conseqüències

2009-06-04T12:54:00.000+02:00

War In Media. Documental sobre palestina

2009-05-05T15:51:00.003+02:00

Desde fa un temps que se que s'esta gestant l'el·laboració del documental War In Media. Un documental sobre el tractament que els mitjans d'informació van donar sobre l'ocupació brutal d'Israel a la franja de Gaza.

En la seva web han penjat el primer trailer. Un petit tast del que acabarà sent.

http://www.warinmedia.com/

A manera d' Editorial. Abril 2009

2009-04-13T23:15:00.001+02:00

El teixit industrial a tot l’estat, i particularment a Catalunya, viu avui una situació d’angoixa. Centenars d’empreses han hagut de tancar les seves portes en els darrers mesos i els expedients de regulació d’ocupació, amb els que altres companyies intenten esperar un repunt de la producció, deixen al carrer a milers de persones. A la vegada, altres sectors vitals per a la creació d’ocupació com la construcció, s’han vist afectats també, amb la caiguda de l’obra privada. Les xifres de l’atur indiquen creixements desconeguts en els últims 20 anys.

Aquesta situació tendirà a agreujar-se. A la destrucció de llocs de treball se sumarà el final dels subsidis,deixant en estat d’extrema precarietat a desenes de milers de famílies. El debat sobre quines han de ser les solucions a la crisi centrarà el debat polític dels propers mesos. L’oligarquia financera no es planteja reduir la taxa de beneficis que ha mantingut els darrers anys. Les propostes efectuades per part dels seus portaveus qualificats, l'AEB (Associació Espanyola de Banca) i la CEOE van en la direcció de retallar salaris, pensions i drets laborals, amb l’objectiu que siguin els treballadors qui carreguin amb el pes fonamental de la factura de la crisi.

L'estat espanyol viu un quadre polític complex. El govern Zapatero, esgotats els impulsos modernitzadors dels primers quatre anys, afronta aquesta segona legislatura sense una agenda definida, sorprès per la magnitud de la pròpia crisi, per la rapidesa de la seva propagació a l'esfera productiva i en una situació de minoria parlamentària, que el fa més vulnerable a les ofensives llançades pels representants de l'oligarquia financera, la patronal i la dreta política representada al Partit Popular i Convergència i Unió. La dreta política, mediàtica i econòmica ha passat de fer crides a un Pacte d'Estat per a la superació de la crisi a manifestar sense complexos, la necessitat de donar per superada aquesta etapa de govern d'àmplia aliança democràtica. Tornar al govern per a imposar una agenda de majors retalls.

Sens dubte, l'ofensiva de la dreta s'incrementarà els propers mesos, un cop superades les eleccions al País Basc i a Galícia, amb l'objectiu d'obligar al govern a convocar eleccions anticipades.

A la seva esquerra, una reduïda presència parlamentària d'Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloque Nacionalista Galego i la coalició entre Esquerra Unida, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa. Reduïda, però suficient, per permetre al govern recuperar la iniciativa política i la reconstrucció d'una àmplia aliança que tingui en compte les propostes dels sindicats, incrementant la despesa social i ajudant a mantenir la capacitat de consum dels sectors populars i de les capes mitges.

En aquest marc, el Govern d'Entesa Nacional i de Progrés a Catalunya, amb totes les seves dificultats i les seves contradiccions, segueix sent una peça incòmoda per als interessos d'aquesta oligarquia. Per la seva base popular, per les seves polítiques socials, per la seva capacitat d'interlocució amb tots els agents i sectors socials i especialment, perquè demostra que és possible articular polítiques públiques que dificultin la intromissió dels especuladors.

L'ofensiva que ha iniciat la dreta, amplificarà els errors i procurarà aprofundir les diferències entre les parts integrants del Govern, que representen sectors i interessos diversos. Requereix per part dels comunistes de paciència, proximitat amb la gent, pedagogia i sobretot una acció política decidida en el marc de les organitzacions socials i de EUiA, que ajudi des de la mobilització a resoldre les contradiccions que pugui tenir el govern en benefici de les majories.

Editorial Avant
Abril 2009

60 anys d'OTAN

2009-04-03T11:30:00.000+02:00

Aquest 4 d’abril de 2009 se celebra el 60 aniversari de la fundació de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Des d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA creiem que no hi ha res a celebrar.

Per començar, sols el fet que la celebració d’aquesta efemèride de la creació de l’Aliança militar més agressiva del planeta s’hagi acordat fer al Parlament Europeu d’Estrasburg, única institució de caràcter democràtic i representatiu de la Unió Europea, és vergonyós i deshonrós per part d’ambdues institucions. Fins i tot, alguns dels països de recent entrada foren amenaçats durant el període de la Guerra Freda.

Si en el moment de la seva creació, el 1949, ja va ser un atac contra l’autonomia, la pau i la sobirania dels estats, quan es formava un govern d’un tarannà polític que no agradava als països occidentals; en el moment actual, l’OTAN no hauria de pintar res en el panorama internacional.

També volem remarcar el fet que Catalunya, el 12 de març de 1986, va dir majoritàriament NO a l’entrada d’Espanya a l’OTAN després de grans moments de lluita social. Posicionaments d’esquerres i pacifistes d’aleshores continuen sent plenament vigents avui (davant l’increment de les despeses militars, l’impuls de la indústria i el comerç d’armes a nivell mundial...).

Per tant:

Defensem que cal que les despeses militars siguin per a despesa social (els Pressupostos Generals de 2009 atorguen un 5,11% a despesa militar, i tant sols un 0,9% per a despesa en educació).
Veiem amb consternació que des de 1998 s’ha duplicat la despesa militar mundial. Actualment suposa el 2,5% del PIB mundial i 148 € per persona al món.
Creiem que sempre s’ha de treballar per a la resolució pacífica dels conflictes.
En aquesta línia, defensem la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, del Líban... 60 anys després, REBENTEM L’OTAN!

SENSE OTAN, un altre món pacifista i solidari és possible i necessari!

Per la defensa dels llocs de treball

2009-03-01T12:00:00.000+01:00

La crisis econòmica esta anant a més. Les dades i els pronòstics que des de l'executiu de Jose Luis Rodriguez Zapatero es donaven, i que pretenien donar una visió més suau d'aquesta crisis, s'han vist superats per la crua realitat. S'arribarà als 4 milions d'aturats ben aviat, després que en el mes de gener hagi hagut una crescuda històrica de l'atur del 6.35%, amb més de 200.000 persones més sense feina. Una crisis que afecta especialment als sectors eternament més perjudicats, com són les dones i els i les joves.

Observem que s'ha iniciat la discussió del Pacte de la Crisis, on l'expressió de la lluita de classes s'esta definint a través dels posicionaments dels diferents protagonistes. Els interessos de la classe treballadora cal defensar-los davant la intenció de la patronal d'una retallada de drets.

La crisis financera ha d'obrir el debat sobre el paper de l'estat amb la banca, i cal apuntar a la creació d'una banca pública en contraposició a la banca privada. No s'arreglarà el problema rescatant entitats bancàries. Els bancs, com a expressió de l'oligarquia financera que són, estan agreujant la crisis amb la falta de crèdit, que agreuja la situació de falta de liquidesa de moltes empreses, i porta al tancament a petites i mitjanes empreses.

Amb la crisis s'esta escenificant la divisió entre capital financer i la burgesia industrial, on els interessos de cadascuna de les parts s'estan demostrant irreconciliables, com afirmava, el gens sospitós d'esquerranós, Josep Antoni Duran i Lleida. La burgesia industrial acusa el capital financer de no afavorir l'economia productiva, primant inversions especulatives en mercats estrangers. I és per això, que cal un posicionament ferm i clar d'on esta Zapatero i PSOE. O s'esta per una estructura econòmica productiva o s'esta amb l'economia de l'especulació.

Cal doncs, defensar un model industrial propi, que ajudi a la generació de llocs de treball, i que es realitzi un canvi en l'estructura del model productiu de l'Estat Espanyol. Per això el 14 de març ha de suposar una fita en la lluita contra la crisis. Cal defensar el llocs de treball i les garanties socials per als milions d'aturats i aturades. Cal protegir més que mai la gran bossa de pobresa que esta creixent a mesura que s'esgoten els subsidis d'atur, lluitar contra el perill d'exclusió social. Cal, en definitiva, apostar per una economia més estable, innovadora i de qualitat. Per això, la mobilització del 14M és per la defensa del treball i per un país de futur, socialment més just.

març 2009
Editorial Avant

"El XIIè congrés del PCC ha de ser històric"

2009-02-04T21:04:00.002+01:00

"El XIIè congrés ha de ser històric, hem d'esforçar-nos i treballar per tal d'incorporar la classe obrera dels sectors terciaris, aquesta és la major necessitat del moviment obrer". Així definia Marià Pere, secretari general del PCC, un dels principals objectius del procés congressual que ara comença. Un congrés que haurà de "culminar la reorganització del partit que es va iniciar ja en el 8è congrés, i que quinze anys després, el 2004, es va apuntalar amb la Conferència d'Organització després de la celebració del XIè congrés dels comunistes catalans.

El moment en que arriba el XIIè congrés, és inmillorable: "El Partit dels i les Comunistes de Catalunya esta actualment amb més capacitat d'incidir políticament que mai." Amb aquesta afirmació es valorava l'escenari polític creat després dels processos assemblearis i congressuals d'Esquerra Unida i Alternativa, Izquierda Unida, Comissions Obreres de Catalunya i CCOO Confederal.

El comitè central va aprovar l'anàlisi de la situació política actual, en que l'avenç de l'esquerra en el conjunt de l'estat és força desigual. Així doncs, és va valorar positivament les Assemblees d'EUiA i d'IU. Pel que fa al procés assembleari es va valorar molt positivament el caràcter unitari del procés català que va sortir reforçat i amb esperit mobilitzador. Pel que fa a IU, el rellançament d'Izquierda Unida es veu com a l'únic camí possible. Així doncs, a l'haver aconseguit una direcció compartida, tot i que no unitària, es va constatar la necessitat que IU faci política d'intervenció pròpia.

Pel que fa al món sindical, el gir cap a l'esquerra que, per a CCOO confederal, ha significat l'elecció de Fernando Toxo, ressitua l'acció sindical del partit en un nou escenari. L'elecció de Toxo implica la fi del model de Fidalgo i el retorn a un projecte de sindicalisme de classe. Així doncs, es va destacar la intervenció del propi Toxo en el 9è congrés de CCOO confederal, on va afirmar que a la Patronal no se la intenta convèncer, només s'hi parla per a negociar, en clara al·lusió a la participació de Fidalgo en els fòrums de les FAES i la CEOE, és a dir, situant el sindicat com a part i no com a mediació.

En un altre sentit, pel que respecta al treball en el Moviment Popular, es va destacar la necessitat d'iniciar un període de recomposició per trobar el nou paper que han de jugar les Associacions de Veïns.

El treball que ha d'encarar aquest curs el PCC és el de treballar en el conjunt de Catalunya, Estat Espanyol i Europa, on les intervencions des de Catalunya poden ser claus per l'assoliment dels objectius de l'esquerra transformadora tant a nivells estatals com europeus. L'experiència del procés i del treball dels comunistes catalans en el moviment sociopolític que és Esquerra Unida i Alternativa, pot ajudar en les discussions dels partits comunistes germans d'Europa. En un moment que s'estan plantejant l'encaix dels partits comunistes a Europa, en un marc de crisi i divisió entre els partits d'esquerres, les nostres aportacions han de servir per ajudar a l'enfortiment dels partits progressistes d'Europa.

De cara al XIIè congrés del PCC, es va acordar la necessitat d'actualitzar l'ideari del partit."Cal explicar què vol dir ser comunista en ple segle XXI i en el centre del capitalisme". "Cal tornar a Marx, reprendre la filosofia de la praxis" després que "el segle XX hagi certificat la derrota del marxisme vulgar", va declara Marià Pere en la seva intervenció de cloenda del Comitè Central.

En el debat de les idees, i girant entorn a l'ideari del partit en el segle XXI, es va destacar la "necessitat de traçar una nova línea entre la socialdemocràcia i el comunisme en l'era actual". "Cal afrontar sense pors l'actualització de les idees del partit, per situar el PCC en el segle XXI", així doncs el procés congressual, que va aprovar el comitè central, passa per la discussió, en totes les estructures del partit, de l'actualització del pensament partidari.

"Els temps indiquen la necessitat d'anar més ràpid, i cal fer-ho participant de la lluita ideològica, davant de les revisions "crítiques" del pensament i la interpretació dels processos històrics, que s'estan duent a terme per part de la dreta i le burgesies en ambients professionals i acadèmics." sentenciava l'informe presentat al comitè central.

Així doncs, el mandat del Comitè Central és molt clar: "s'ha d'afrontar el procés del XIIè congrés del PCC amb força, per situar el partit en el segle XXI".

publicat al número de febrer d' Avant

Editorial Avant febrer: Any nou, nous reptes i XIIè congrés

2009-02-01T12:49:00.001+01:00

Any nou, nous reptes i XIIè congrés

Hem iniciat un nou any, amb els vells problemes de la nostra era: guerra, crisis econòmica i fallida del sistema capitalista. Un 2009 que demanda, urgentment, la necessitat de l’acció política d’esquerres sense complexos, tant a nivell local com internacional.

L'agressió d'Israel a Gaza ha estat molt més que una qüestió "interna" de l'Orient Mitjà, ha estat i és una agressió al dret internacional. Israel ha fet el que ha volgut a Gaza, el seu propi holocaust, davant la tebiesa i complicitat de les institucions internacionals i la UE. Unes institucions, que, alhora, han estat en el punt de mira dels atacs israelians: Els bombardejos a la seu de la ONU a Palestina, les matances a les escoles de protecció de Nacions Unides, la matança de 1400 persones, la majoria civils, dones, nens... l'atac impune als combois d’ajuda humanitària, l'assassinat de personal de la Creu Roja, l'incompliment de la resolució d’urgència que la ONU va aprovar, en que es dictava l'alto al foc immediat...

Una agressió que rebassa, un cop més, qualsevol límit imaginable en la política internacional, i que Israel, amb el suport del EUA (que va fer el mateix amb la guerra d'Iraq) , demostra que les institucions internacionals només han de servir per legitimar les agressions i els interessos geopolítics dels EUA.

La societat catalana ha plorat el sofriment del poble palestí de Gaza, així ho ha demostrat a través de les massives manifestacions realitzades arreu del país. Unes mobilitzacions que han molestat als poders fàctics catalans, que han muntat en còlera per la participació de membres de la coalició ICV-EUiA en les manifestacions per la Pau a Palestina. Al mateix temps, el departament de Vicepresidència ha mantingut inalterats els acords Catalunya-Israel, malgrat la demanda canalitzada per Jordi Miralles al Parlament, i recolzada també per la societat civil.

George W. Bush ha finalitzat el seu obscur mandat al capdavant de la Casa Blanca nord-americana. Bush s’acomiada del món amb una darrera guerra (que no última) intervenció israeliana a Palestina. Una intervenció que ha "finalitzat" a temps per a que el relleu en la presidència americana no és veiés tacat de sang.

I arriba Barak Obama. Qui serà Obama? promet canvis i "Yes We Can", únic missatge reflexat pels mitjans. Les primeres decisions d' Obama poden apuntar a quina línea política realitzaran els EUA en aquest nou període. El tancament de la presó de Guantanamo, posarà fi a més de 5 anys d'il•legalitats.

En un altre apartat, la crisis econòmica seguirà com la principal preocupació de la classe treballadora. Una crisis que cada cop és més visible i que, a l'Estat Espanyol, ja ens ha portat a la crua xifra dels 3 milions d'aturats. Una xifra que va en augment i que podria arribar als 4 milions a finals d'any. Una crisis que ja afecta a 846.000 families, en que tots els membres estan en l'atur. Una situació què, desde les esquerres, hem de donar resposta urgent a les necessitats de la classe obrera. Una classe obrera que reclama solucions. Cal per això enfilar la política d’intervenció de l'esquerra transformadora catalana i estatal.

I enmig d'aquesta situació, el Comitè Central del 17 de gener va aprovar la convocatòria del XIIè congrés dels i les Comunistes de Catalunya. Un congrés que ha d'ajudar a la intervenció del PCC en la societat i a donar resposta als problemes concrets de la classe treballadora.

Un XIIè congrés que presenta, com a principal objectiu, situar el PCC en el segle XXI i afrontar els debats ideològics sense pors ni complexos. Uns debats que han de definir què vol dir ser comunista en el segle XXI i en el centre del capitalisme. Uns debats que han d'enfortir un PCC que esta amb millor capacitat d’intervenció en l'escena política catalana, estatal i europea, i que ha de saber posar en el centre del debat quin és l’encaix del partit en aquesta nova etapa històrica.

Així doncs, ja estem de Congrés. Ara comença un procés de discussió i debat a les organitzacions del partit, en que hem de discutir no només amb els afiliats i afiliades, sinó també amb tot el conjunt de persones que treballen en el dia a dia, colze a colze, per transformar aquesta societat. Uns debats que han de ser oberts, tranquils i, sobretot, útils, que ajudin a l’actualització del pensament comunista.

Per tant, ara ja si, donem per començat el procés del XIIè congrés!.

Editorial Avant
febrer 2009

Carta a José Luis Rodriguez Zapatero

2009-01-31T22:21:00.002+01:00

José Luis Rodríguez Zapatero
Presidente del Gobierno
La Moncloa
Madrid
Fax: 91 549 3597
Email: jlrzapatero@presidencia.gob.es

Sr. Presidente:

Le escribo en relación con las exportaciones españolas de material de defensa y de doble uso cuyo valor, según datos oficiales, entre 2001 y el primer semestre de 2008, ascendió a casi 4.300 millones de euros. Me preocupa que España exporte material de este tipo a países como Colombia e Israel, donde no hay garantías de que no facilitará la comisión de violaciones de derechos humanos o del derecho internacional humanitario.

En el caso de Israel, según datos oficiales, entre 2007 y el primer semestre de 2008, España exportó material de defensa y de doble uso a Israel por valor de casi 4,5 millones de euros. Entre los productos exportados figura material susceptible de ser utilizado en la comisión de violaciones de derechos humanos y del derecho internacional humanitario.

Me han llamado la atención sus recientes declaraciones sobre su convencimiento de que el material exportado por España a Israel no se ha usado para cometer violaciones de derechos humanos o del derecho internacional humanitario como los homicidios deliberados y arbitrarios de civiles, algo que es muy difícil de saber si tenemos en cuenta que Israel no ha revelado la totalidad de armamento utilizado. Por otra parte, la ley española de comercio exterior de armas prohibe las exportaciones que puedan exacerbar tensiones o conflictos latentes o que puedan ser utilizadas con fines de represión interna o en situaciones de violación de derechos humanos.

Por ello le pido que:

· suspenda las exportaciones españolas de material de defensa y de doble uso a Israel hasta que desaparezca cualquier riesgo de que el armamento, munición u otro material militar sirva para cometer violaciones de derechos humanos.

· impulse la adopción por el el Consejo de Seguridad de la ONU de un embargo de armas inmediato y exhaustivo a todas las partes del conflicto de Gaza.

Sr. Presidente, valoro positivamente algunos aspectos de la Ley española sobre comercio de armas en relación al control parlamentario y los criterios de autorización de exportaciones, pero lamento que impida saber exactamente qué armas y productos exporta España. Como sabe, dicha Ley sólo permite saber la "Categoría", porque el Gobierno español elude esta información en sus estadísticas oficiales. Le solicito que España informe transparentemente tanto del tipo de productos exportados como de los agentes usuarios finales, y que se establezcan garantías de seguimiento del uso de esas exportaciones.

Me parece muy positivo que el gobierno español apoye un Tratado Internacional sobre el Comercio de Armas para acabar con las transferencias irresponsables de armas que se usan en violaciones graves del derecho internacional. Por ello, le insto a que su gobierno juegue un papel activo en la promoción de este Tratado y aplique esos mismos criterios en la venta de armas españolas.

Atentamente,

Resposta de la Vicepresidència de la Generalitat a la meva demanda davant l'agressió a Gaza

2009-01-27T15:06:00.000+01:00

El passat 5 de gener us comentava que havia seguit la iniciativa de Jordi Miralles i Pere Fernandez, per a enviar una queixa formal a Josep Lluis Carod Rovira, com a vicepresident de la Generalitat que és, i per tant, responsable de la política d'afers exteriors de Catalunya.

Després d'unes setmanes he rebut contestació formal sobre la meva petició.

Benvolgut/da senyor/a,

Responem a la queixa que va fer arribar a la Bústia de Comunicació, adreçada al Vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, on demana al Govern que condemni els atacs del Govern d’Israel a la Franja de Gaza; la congelació dels acords de col·laboració en els àmbits de noves tecnologies de la comunicació (TIC) i de les tecnologies de l’aigua; i que es suspengui la reunió prevista entre una delegació d’empresaris catalans i el Govern d’Israel.

Referent a la primera demanda ha de saber que el passat 9 de gener el Consell Català de Foment de la Pau va fer una Declaració davant dels fets a la Franja de Gaza. Reproduïm una part del text:

“El nostre enèrgic rebuig a l’acció del govern israelià i de Hamas. Considerem que la fonamentació de la resposta del govern d’Israel en el seu dret a la defensa pel llançament de coets per part de l’organització Hamas, és desproporcionada, cruel, mancada de tota ètica i fonament de dret (el govern israelià ha actuat al marge de tots els procediments, criteris i normes establertes internacionalment per afrontar conflictes) i de lògica, en clau de seguretat (aquest atac, lluny de fomentar la pau, incrementarà la inestabilitat de la zona i perjudicarà la seguretat de ciutadans i ciutadanes tant de la població palestina com israeliana)”.

Pot seguir llegint la declaració a:

http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/Departament/Premsa/Documents/Documents_estatics/2009/01%20Gener/090109_declaracio_gaza.pdf

Volem informar que el Govern de la Generalitat va crear el Consell Català de Foment de la Pau el passat 20 de setembre de 2005.El nou òrgan coordina l’actuació de la Generalitat i dels ens locals en les actuacions de foment de la Pau.

El Consell Català de Foment de la Pau està integrat pels departaments de la Vicepresidència; Interior, Relacions Institucionals i Participació; Justícia; i Educació; l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD); els grups parlamentaris catalans; el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; la Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per la Pau; el Consell Interuniversitari de Catalunya; el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; el Centre UNESCO de Catalunya; el Consell Escolar de Catalunya; la Fundació CIDOB i cinc persones expertes en l’àmbit de la cultura de la pau.

Amb relació a la segona petició, de supressió dels acords de col·laboració en els àmbits de noves tecnologies de la comunicació (TIC) i de les tecnologies de l’aigua, volem informar que actualment no hi ha cap acord oficial signat entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Israel.

La reunió del vicepresident del Govern amb el president de l’Estat d’Israel s’emmarcava en el viatge oficial a Jordània que el vicepresident va fer el passat mes de novembre del 2008. En aquest país tenia com principal missió reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors de Jordània, Salaheddin Al-Bashir; i d’intervenir a la reunió anual de la Taula de Donants de l’Agència de les Nacions Unides per a l’Ajut als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA).

La UNRWA és l’agència de Nacions Unides, creada el 1949, encarregada de prestar serveis socials bàsics a la població palestina refugiada a Cisjordània, la Franja de Gaza, Líban, Jordània i Síria, i s’ocupa de 4.4 milions de palestins. UNRWA és l’agència de NNUU amb més persones empleades i el seu pressupost al 2008 ha estat de 515 milions de dòlars.

Paga la pena destacar que Catalunya és l’únic govern d’un ens no estatal que participa com a donant a l’UNRWA, amb possibilitats d’intervenir al costat dels Estats en aquest tipus de reunions.

Cronologia i antecedents de la cooperació de la Generalitat a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la UNRWA

2004, l’ACCD va signar el 1ER conveni marc de col·laboració amb la UNRWA per impulsar accions de cooperació al desenvolupament i acció humanitària als camps refugiats palestins. En el marc d’aquest conveni:
2005: (addenda de 360.000€) rehabilitació centre de salut de Nusseirah a la Franja de Gaza.
2006: (addenda de 445.222€) rehabilitació part de l’escola de Deir El Balah (també a la Franja de Gaza), destruïda per l’Exèrcit israelià. Complementàriament, es va signar una altra addenda per fer front a la crisi humana viscuda l’estiu per la reinvasió de la Franja per part de l’Excèrcit israelià.
2007: (addenda de 419.360€) la delegació catalana va ser convidada a la Reunió de Donants de la UNRWA a Amman. Es va signar l’addenda per impulsar un programa d’atenció psicosocial a nenes i nens palestins refugiats dels 19 camps de Cisjordània davant de la seva contínua exposició al context de violència que es viu a la zona.
Gener 2008: L’ACCD i UNRWA signen la renovació del conveni marc (finalitza desembre 2011). L’Acord NO té contingut econòmic i té com objectiu expressar la solidaritat de la Generalitat amb la població refugiada palestina. En aquest acord, però, la Generalitat es compromet a participar en el finançament d’un programa de col·laboracions que es fixaran mitjançant la firma d’addendes com la que ens ocupa.
o Addenda 2008 que es va signar durant el viatge del novembre: 430.000 €
# Aportació econòmica a favor d’UNRWA en el marc del Programa Comunitari de Salut Mental.
# 3 objectius específics:

1. Promocionar l’educació en qüestions mentals
2. Detecció dels “desordres” psicosocials entre els nens i els pares.
3. Establir un sistema de derivació als professionals especialitzats.

Des que el passat 27 de desembre de 2008 va començar l’ofensiva Israeliana sobre la Franja de Gaza, el Govern de la Generalitat ha gestionat dues intervencions més:

1. El dia 3 de gener 2009, la Generalitat va acordar destinar 100.000 euros a la crida d’emergència de Nacions Unides per la situació humanitària a la Franja de Gaza.

2. El dia 9 de gener de 2009, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Creu Roja envien 10 tones d'ajut humanitari a Gaza. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha finançat el carregament de 10 tones d’ajut humanitari que, per valor de 45.000 euros, va sortir el matí del 9 de gener cap a la Franja de Gaza des del Magatzem d’Acció Humanitària i d’Emergències de la Creu Roja. El carregament està format per 1.000 kits d’higiene i 1.000 kits de cuina.

Des del Gabinet del Vicepresident esperem haver donat una resposta acurada i restem a la vostra disposició per a qualsevol altra cosa que necessiti.

Gabinet del Vicepresident

Joan Josep Nuet (EUiA) viatja a Gaza en el vaixell de Free Gaza

2009-01-10T01:01:00.005+01:00

El company Joan Josep Nuet, senador per EUiA, s'ha desplaçat fins a Xipre, per a embarcar al vaixell de ‘Free Gaza’, juntament amb altres activistes d’aquest moviment internacional.

Entre la tripulació hi ha metges, periodistes, parlamentaris i observadors de drets humans de varis països. El seu objectiu és trencar el bloqueig imposat per Israel a Gaza i lliurar ajut humanitari a la població, bàsicament medicaments i material sanitari. Així mateix, ‘Free Gaza’ vol cridar l’atenció del món pel que fa a la massacre que Israel està perpetrant en aquest territori, on hi viuen un milió i mig de palestins.

Joan Josep Nuet, que és l’únic càrrec electe de l’Estat espanyol que participarà en aquesta missió, ha tramitat la seva participació a través dels representants de la comunitat palestina al nostre país. Els altres senadors i diputats que l’acompanyaran són d’Itàlia, Bèlgica i Grècia.

El passat 30 de desembre el moviment ‘Gaza Free’ va intentar, infructuosament, fer-hi arribar ajut mèdic amb el vaixell ‘Dignity’. Els militars israelians els hi ho van impedir, però ara tornaran a intentar-ho, tot i les amenaces que asseguren haver rebut.

Comunicado Free Gaza.

[Larnaca, Chipre] Hoy el "Free Gaza Movement" avisa a Israel de que mandamos otro barco de emergencia a Gaza. Anunciaremos nuestra fecha exacta de salida y la ruta en los próximos días. Viajaremos desde aguas Chipriotas a aguas internacionales, y entonces directamente a aguas territoriales Gazauis, sin acercarnos en ningún momento a aguas Israelíes.

Los ataques Israelíes en curso a la Franja de Gaza han matado a más de 640 Palestinos, incluyendo muchos niños y mujeres, y han herido a miles. Estos actos que lleva a cabo Israel son graves y masivas violaciones de la ley internacional humanitaria como viene definida por las Convenciones de Ginebra, tanto por lo que respecta a las obligaciones de un Poder Ocupante como con las leyes de la guerra. Las Naciones Unidas han fracasado en proteger a la población civil Palestina de las violaciones masivas de la ley humanitaria internacional. Por lo tanto, nosotros, ciudadanos preocupados de Bélgica, Colombia, Francia, Canadá, Gran Bretaña, Grecia, Irlanda, Jordania, Kuwait, Escocia, España y Estados Unidos, sentimos que es nuestro deber moral tratar de ayudar a hacerlo.

Los militares Israelíes atacaron violentamente un intento anterior del Free Gaza Movement de mandar un barco de emergencia con doctores y suministros médicos a Gaza. A primeras horas del martes 30 de Diciembre, la Marina de Guerra Israelí, embistió nuestro barco, el DIGNITY, en aguas internacionales. Ni el DIGNITY ni sus pasajeros ni tripulación constituían ninguna clase de amenaza a Israel, y el gobierno Israelí había sido alertado de la misión del barco, el día anterior. Sin embargo, fuimos embestidos violentamente por tres veces en uno de los lados, sin ningún aviso de la Marina de Guerra Israelí, en un intento obvio de inutilizar el barco, poniendo en peligro las vidas de los 16 pasajeros que iban a bordo. La violencia de los militares Israelíes no nos va a disuadir e intentaremos zarpar hacia Gaza una y otra vez. Somos médicos, periodistas, miembros del parlamento y observadores de derechos humanos que intentamos llegar hasta la población de Gaza para entregar la muy necesaria ayuda médica y observar las atrocidades que se están cometiendo allí contra los Palestinos.

Estamos dispuestos a poner nuestros cuerpos en peligro para parar las masacres ilegales de Israel a los Palestinos (hemos recibido amenazas de muerte para que no repitamos nuestro intento) y llamar la atención del mundo sobre los crímenes de guerra que se están perpetrando en Gaza contra 1.5 millones de Palestinos.

PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ

2009-01-09T17:14:00.002+01:00

MANIFESTACIÓ
dissabte 10 de gener
pl Universitat, 17h

PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ

L’exèrcit d’ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d’aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d’escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l’escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l’estratègia d’apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos
organismes internacionals i, per altra part, s’ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d’un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.

Davant d’aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d’Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l’Estat d’Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d’Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d’aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d’Innovació, Universitats i Empresa, han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l’objectiu “d’impulsar les relacions econòmiques amb Israel”, obviant així els reiterats informes de l’ONU que equiparen el règim d’ocupació israelià amb l’apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l’Estat d’Israel.

Les organitzacions sotasignades ens neguem a l’exercici deshonest i immoral d’equiparar les parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l’Estat d’Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i català, i per això reclamem:

- Que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel

- Que la ciutadania de Catalunya deixi de comprar productes israelians

- Que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa estan promovent

Recuperant la paraula dita. Conflicte Palestina-Israel

2009-01-07T13:05:00.005+01:00

Fa un any, aproximadament, l'Associació Catalana per la Pau va organitzar uns seminaris entorn a la qüestió de l'Orient Mitjà. Van participar-hi actors polítics dels diferents països de la regió.

Vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar per a la revista Avant a Efraim Davidi (membre del PC d'Israel i del Moviment pacifista israelià) juntament amb Fuad Rizk (coordinador del Partit del Poble Palestí). El resultat varen ser 2 entrevistes que convergien en una mateixa visió del conflicte.

entrevista a Efraim Davidi, Israel
entrevista a Fuad Rizk, Palestina

En el moment de realitzar-se aquestes esntrevistes, encara estava vigent el procés d'Annapolis (que pretenia instaurar un Estat Palestí). Ara tot queda enrere, malgrat que crec que el més important és el conjunt de l'entrevista i les posicions comunes que es troben desde els dos costats de la frontera.

Ha mort l'Àlvar Badia

2009-01-05T01:00:00.006+01:00

El company i estimat Àlvar Badia ens va deixar ahir dissabte 3 de gener de 2009.

Infatigable company de lluita, un camarada amb totes les lletres, que als meus 18 anys (ara en tinc 30) em rebia juntament amb la gent de la cèl·lula de l'Eixample del PCC, i tota la familia que ha anat creixent al nostre voltant.

Són incomptables les ocasions que hem pogut compartir, veure crèixer el projecte d'Esquerra Unida i Alternativa, desde la base, desde la nostra antiga seu a la Rda. Sant Pere... intervenint en les Associacions de Veins, així com en el Moviment de Solidaritat, sobretot amb la teva estimadíssima Cuba, que tant profundament portaves grabada al cor, i els Casals de Solidaritat amb Cuba.

Se'm fa molt dificil expressar, en aquests moments, les idees que em venen al cap, després d'haver-me topat per sorpresa amb el post de'n Sandro en que li dedicava també unes paraules. El darrer café dels divendres de la Fundació Pere Ardiaca ens va deixar gelats a tots, deprés de l'atac de cor que va patir en plena activitat. Finalment, els pronòstics més pessimistes s'han complert.

L'experiència al costat d'un company del Partit sempre és enriquidora, el vagatge i l'experiència acumulades són d'un valor incalculable. Amb companys com l'Àlvar Badia, puc ben assegurar, que he crescut com a persona i com a militant.

Recordo les encartellades pel barri, les assemblees de la Unitat d'Esquerres (d'on sorgí EUiA), els muntatges de les Festes d'Avant... allà on hi calgués una mà hi trobaves en Badia. podies estar ben convençut que les coses es farien i es podien fer. L'Àlvar compartia un esperit ben estés a la cèl·lula de l'Eixample, amb la seva complicitat envers al col·lectiu de la Joventut Comunista. Sempre hi havia una aportació personal quan calia. Em venen moments gloriosos amb el seu Peugeot 309 anant cap a Girona, i la seva història (la del cotxe), l'Àlvar afirmava que aquell cotxe acabaria a Cuba... d'això ja fa gairebé 9 anys.

L'Àlvar ha estat d'aquelles persones que et feien sentir més jove, et rejuvenien de bat a bat. La seva il·lusió i empempta, la seva força i dedicació et feien sentir el vigor i els valors de la lluita comuna que ens uneix a tots i totes els que configurem la familia del PCC. Sempre he dit i diré que l'Àlvar Badia era més jove que jo. No és, ni serà, una qüestió de l'edat!

L'esperit de l'Àlvar era el d'un jove lluitador per una societat sense privilegiats ni explotats, de la pau i la solidaritat internacionalista, un món més just...

Un món que és més necessari que mai, una societat que cal transformar SI o SI.

Per tot això, amb tot el meu cor: Fins la Victòria sempre Àlvar.

El Govern Català s'ha de posicionar per la Pau a Palestina

2009-01-05T00:27:00.003+01:00

Seguint l'exemple del company blocaire Pere Fernández, m'acabo de dirigir al Vicepresident de la Generalitat per tal d'exigir la comdemna de les agressions al poble palestí, així com el cessaments dels acords econòmics amb l'Estat d'Israel.

CARTA AL VICEPRESIDENT – BUSTIA DE CONTACTE

http://www14.gencat.net/bcvcp_internet/AppJava/frontend/webform.do?reqCode=create&set-locale=ca_ES&departmentId=86BDB187-8519-14A1-5AC6-7737F5CCC55F

Assumpte: PETICIÓ D’ACCIONS DE LA GENERALITAT PER LA PAU A PALESTINA

Tema: Carta al Vicepresident

Detall:

Honorable Senyor Josep-Lluís Carod-Rovira,

Coneixedor de la carta que li ha tramés, l’Il·lustre Senyor Jordi Miralles i Conte, vull afegir-me a les següents peticions:

1. que el Govern de la Generalitat de Catalunya condemni els atacs d’Israel en territori palestí, i que en demani el seva aturada immediata.

2. que la Generalitat de Catalunya congeli els acords de col·laboració amb Israel en els àmbits de les noves tecnologies de la comunicació (TIC) i de les tecnologies de gestió de l’aigua.

3. que es suspengui la reunió que una delegació del Govern i d’empresaris catalans tenien prevista fer a Israel en les properes dates per aprofundir en els acords anteriorment esmentats.

Rebi, una cordial salutació.

URGENT: Israel invaeix Gaza!! Concentració d'urgència a BCN

2009-01-03T21:18:00.003+01:00

S'acaba de saber que les tropes israelianes estan dins de la Franja de Gaza, després d'una setmana criminal.

ATENCIÓ CANVI DE LLOC i HORA!!!
Avui diumenge 4 de gener a PLAÇA SANT JAUME, 20h

CONCENTRACIÓ
demà diumenge 4 de gener a les 19h als Jardinets de Gràcia (bcn).

difongueu el missatge!

Actes per aturar l'agressió israeliana a Gaza

2008-12-31T20:22:00.002+01:00

Us fem arribar les properes accions convocades pel conjunt d’organitzacions de solidaritat amb Palestina.

Concentració: Divendres 2 de gener. Plaça St. Jaume de Barcelona. 19 hores

Manifestació: Dissabte 10 de gener. Plaça Universitat de Barcelona. 17 hores.

A més, es va decidir mantenir l’alerta i en cas que Israel entri amb els tancs i l'exèrcit terrestre a Gaza farem concentracions d'urgència el mateix dia. A Barcelona hem decidit que el punt de trobada seran els Jardinets de Gràcia a les 19h.

Podeu estar informats dels propers esdeveniments a la web: http://www.palestina.cat/

Els treballadors de El Pais en VAGA! Boicot a EL PAIS

2008-12-27T12:13:00.000+01:00

Els treballadors del diari El País a Catalunya secundaran la vaga del dia 26 i del dissabte dia 27. El diari del Grupo Prisa podria no estar disponible als quioscos d’arreu de l’Estat aquest cap de setmana. L’objectiu de l’aturada és impedir la segregació de 57 treballadors de l’àrea de publicitat i comercial. A la redacció del carrer Consell de Cent, dels 78 treballadors de l’assemblea, 70 hi van votar a favor. A la resta de l’Estat la vaga ha estat recolzada per 336 vots a favor, 76 en contra i 10 en blanc. En principi, la vaga prosperarà en cas que no hi hagi canvis d’última hora, amb la data límit de divendres. La segregació es produiria a partir de la creació d’una nova empresa, Voxnews, on es traslladaria tota la plantilla de comercials amb les mateixes condicions laborals que regeixen el conveni col•lectiu del diari fins que acabi la seva vigència.

Des dels diferents comitès d’empresa de les delegacions del diari s’oposen a aquesta iniciativa empresarial. Els representants dels treballadors temen que sigui el primer pas d’una reestructuració que després podria afectar els departaments de producció i administració. La incertesa laboral també s’ha instal•lat al Grupo Prisa després que s’hagi fet pública la xifra de 5.000 milions d’euros de deute acumulat. Aquest deute s’hauria d’eixugar amb la venda de Digital+.

d'altra banda també s'ha publicat el següent comunicat a 233grados

El comité de El País estudia denunciar a Prisa

Los representantes sindicales de los trabajadores de El País, en huelga de dos días en protesta por la externalización del área de Publicidad, han asegurado que el Grupo Prisa podría estar pensando en imprimir el periódico este fin de semana en talleres externos y que, de ser así, presentarán una denuncia judicial por no respetar la medida de fuerza.

Fuentes del comité de empresa han asegurado a 233grados que la casi totalidad de la plantilla está secundando la huelga y que esta mañana sólo estaban trabajando "los redactores jefes y alguna gente con contratos que están por finalizar y tiene miedo de que no se los renueven". "Creemos -han añadido- que van a intentar imprimir el diario fuera de Madrid" y que "ya lo habrían hecho con parte de la edición dominical", por lo que el comité estudia "presentar una denuncia ante el juzgado".

Hace unos días, tras la votación que decidió ir a la huelga, la dirección del periódico publicó un artículo en el que revelaba el coste salarial de su plantilla. Los representantes sindicales han afirmado que ese tema no les preocupa ni ha funcionado como un disuasivo. "Nosotros no estamos hablando de salarios sino de puestos de trabajo. Queremos que una empresa a la que le va bien siga así y estamos orgullosos de tener salarios mejores porque nadie nos lo ha regalado", han dicho.

d'altra banda aqui ten iu la noticia d'avui mateix del Pais, en que confirma l'arribada als quioscos amb normalitat

per tot això: BOICOT A EL PAÍS

A IRLANDA, TAMBÉ: NO, SIGNIFICA NO !

2008-12-12T22:17:00.003+01:00

Estimats/des companys/es: Brutal la cara dura dels "liders europeus" amb tot el tema del Referèndum a Irlanda… Com a mínim, aquí va una petita/ primera resposta per tal d'informar a la nostra gent. Penso que caldrà fer més qe aixó, però ja en parlarem !!

A IRLANDA, TAMBÉ: NO, SIGNIFICA NO !

BARRUTS I TRAMPOSOS EUROPEUS S.A.

Semblava impossible de creure ! La cimera de desembre de la U.E., reunida a Brussel·les ha estat contundent a l’hora de tancar carpeta de la presidència francesa… una vergonyant presidència que deixarà memòria històrica del que és tot un fracàs i una frustració majúscules!

El “líders” han fet públics una sèrie d’acords inimaginables ni en el pitjor malson. I una de les decisions crida l’atenció sobre la resta per la seva duresa i brutalitat: Han “acceptat” el compromís del govern d’Irlanda per tal de REPETIR el referèndum sobre el Tractat de Lisboa, a fi efecte que abans de finals de 2009 sigui definitivament APROVAT ( o aprovat) pel poble irlandès !!. Això és un veritable atemptat a la intel·ligència de tots els europeus, a la dignitat del poble irlandès en particular, al respecte democràtic més elemental, i a la mínima seriositat entre persones adultes, conseqüents i respectables.

A l’ ÚNIC país on es va fer la consulta popular sobre el Tractat ( obligada per la seva legislació), i on va resultar un aclaparador NO !!, aquesta colla de capitosts els responen que no saben votar adequadament ( o sigui SÍ) i que els donen una segona oportunitat per corregir els seu error. El govern que va perdre aquell referèndum, lluny de plegar segueix en actiu, i malgrat la seva “baixa popularitat” es compromet, aquest cop sí, a fer els deures i explicar, com cal i amb tota intensitat, la necessitat absoluta de votar Sí. Això a més gràcies a nombroses prebendes i tractes de favor particulars atorgats gentilment ( i amb forces gelosies i algun rebot per greuge comparatiu) per la resta del 25 ( a falta només de la República Txeca): manteniment d’un Comissari per país, lleis irlandeses pròpies sobre educació, /contra el dret a l’ avortament, fiscalitat tributaria privilegiada (prenem nota!!), i una sèrie de propines menors en qualitat de suborn barato…

El NO pronunciat al referèndum de juny no era doncs per aquests demòcrates governants un NO conscient, crític, i de rebuig a la proposta, sinó més aviat un “fins desprès, si m’ho arregles una mica”… És senzillament intolerable i vergonyós ! Qui s’han cregut que som aquesta gent ?

Ja en el seu moment vam exigir també poder nosaltres votar un referèndum, ser consultats, i se’ns va ignorar fent una juguesca legal però il·legítima de “tramitar” un Sí parlamentari per una qüestió de cabdal importància com és el lamentable Tractat de Lisboa. El temps transcorregut ens ha donat tossudament la raó pel que fa a les nostres denúncies i critiques sobre el seu caràcter neoliberal, desregulador, armamentista, opac, antisocial i antidemocràtic, insolidari… Malgrat la brutal crisi que patim i que ha posat en evidencia tantes de les raons que esgrimíem, com també la manca de capacitat de resposta per part de la U.E. i les seves institucions, començant pel incontrolable i impune Banc Central Europeu, el ramat de dòcils governants reunits a Brussel·les opta per “mantenella i no enmendalla”.

Nosaltres denunciem aquest comportament antidemocràtic i manipulador i EXIGIM VOTAR , el Tractat de Lisboa, ARA UN ALTRA COP, I MÉS QUE MAI.

NO AL TRACTAT DE LISBOA !! Ni a Irlanda, ni a Catalunya , ni a Espanya, ni enlloc !!

PAU, GUERRA I NEOLIBERALISME

2008-11-23T19:47:00.009+01:00

Dijous 27, divendres 28 de novembre i dilluns 1, dimarts 2 de desembre
Lloc: Auditori de l'Edifici UPF-Rambla. La Rambla, 30-32 (entrada per Plaça Joaquim Xirau). Metro L3. estació de Drassanes
Organitza: FUNDACIÓ PERE ARDIACA
Col·labora: Fundació Pau i Solidaritat-CCOO, Món-3, Associació Catalana per la Pau (ACP), Amb el suport de: Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya

INSCRIPCIÓ PRÈVIA OBLIGATÒRIA (GRATUÏTA)
(Nom, cognoms, professió, entitat, telf i mail)
fpereardiaca@fpereardiaca.org Telf: 93 511 44 58

El neoliberalisme, com a projecte de classe d'acumulació d'uns pocs en perjudici de la immensa majoria de la societat, està en bancarrota. Les causes: la crisi de model provocada, així com la pèrdua de prestigi que ha patit debut a l'agreujament de les desigualtats socials, i al haver dut a sectors importantíssims de la població més enllà del llindar de l’exclusió i la pobresa.

Aquesta erosió de legitimitat que ha patit el pensament neoliberal ha incrementat la violència inherent a la dominació i al procés d'acumulació de capital, així com la necessitat de legitimació seguint l'estratègia d'un enemic exterior, generant una cultura de la por que es tradueix en un negoci de la por.

En aquestes jornades, discutirem la relació intrínseca entre la globalització neoliberal i la guerra, farem prospecció dels escenaris que s'obren en aquest final d'etapa històrica i discutirem estratègies per a un món amb pau i justícia social.

Dijous, 27 de novembre a les 18.45h

Presentació

Xavier Badia, Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya

Luis Juberías, Fundació Pere Ardiaca

Després de Bush, quina política de guerra dels EUA

Michel Collon, periodista i investigador (Bèlgica)

Presenta: Jordi Ribó, President de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO

Divendres, 28 de novembre a les 19h

La crisi econòmica i les resistències populara, obstacles per a les guerres de conquesta dels EUA

John Catalinotto, membre de l'International Action Center (EUA)

Presenta: Xavi Cutillas, Responsable de l'Àrea Internacional del PCC i President de l'Associació Catalana per la Pau (ACP)

Dilluns, 1 de desembre a les 19h

Europa: entre l'acció per la pau i la lluita interimperialista

Daniel Cirera, Fundació Gabriel Péri i MPP (França)

John P. Neelsen, Professor de la Universitat de Tübingen, membre del Consell Científic d'ATTAC i membre de la Fundació Rosa Luxemburg (Alemanya)

Willy Meyer, eurodiputat d'IU i membre del GUE

Presenta: Toni Barbarà, membre del Secretariat del Partit de l'Esquerra Europea

Dimarts, 2 de desembre a les 19h

Guerra i neoliberalisme. Estratègies per la pau

Samir Amin, economista i President del Third World Forum amb seu a Dakar.
Presenta: Àngels Martínez Castells, doctora en Ciències Econòmiques i patrona de la Fundació Pere Ardiaca

Ponents

Samir Amin

Economista egipci, nascut al Caire el 1931. És un dels pensadors marxistes més importants de la seva generació, que va desenvolupar la teoria del desenvolupament desigual Va desenvolupar estudis sobre política, estadísita i economia a París. Entre 1957 i 1967 va treballar a l'administració egípcia de desenvolupament econòmic. Des d'aquell any i fins 1963 va ser conseller del govern de Mali. El 1970 es va confertir en director de l'Institut Africà de Desenvolupament Econòmic i Planificació amb seu a Dakar (Senegal). Actualment és director del Fòrum del Tercer Món, una associació internacional formada per intel.lectual d'Àfrica, Àsia i Amèrica Latina, destinada a enfortir els esforços intel.lectuals i els llaços entre païssos del tercer món, també amb seu a Dakar.

Ha escrit més de 30 llibres, entre els quals podem destacar Imperialism & Unequal Development, Specters of Capitalism: A Critique of Current Intellectual Fashions, Obsolescent Capitalism: Contemporary Politics and Global Disorder i The Liberal Virus. Va publicar les seves memòries l'octubre del 2006.

Entre els llibres publicats en castellà, destaquen: El capitalismo en la era de la globalización, Paidos, Barcelona, Buenos Aires, México, 1998; Mas allá del capitalismo senil ; El viejo topo , Barcelona 2003; Capitalismo y sistema mundo, Lafarga edicions, Barcelona, 1993. El Fracaso del desarollo en África y en el Tercer Mundo, un análisis político, IEPALA, Madrid, 1994; La deconexión, hacia un sistema mundial policéntrico, IEPALA, Madrid, 1988, així com El desarrollo desigual, ensayo sobre las formaciones sociales del capitalismo periférico, Libros de confrontación, Barcelona, 1974.
John Catalinotto (International Action Center-EUA)

John Catalinotto és membre i portaveu del del 'International Action Center' (IAC, Nova York, www.iacenter.org), organització impulsora de la coalició ANSWER del Movimient contra la Guerra als EUA. L'IAC va ser fundat pel ex-Fiscal Gerneral dels EUA, Ramsey Clark el 1992. En representacióde l'IAC, Catalinotto ha participat a deiverses conferències internacionals. Durant la guerra de Vietnam va ser un dels artífex del sindicat contra la guerra. Ha coeditat i contribuït a la publicació de dos llibres del IAC: 'Metal of Dishonor' , sobre l'urani empobrit i 'Hidden Agenda: the U.S.-NATO takeover of Yugoslavia' Aixímateix, és l'editor de la revista Workers World.
Michel Collon

Michel Collon (www.michecollon.info), és un periodista i investigador belga, així com un activista per la pau. Ha realitzat els documentals Sous les bombes de l'OTAN (1999) i Les Damnés de Kosovo (1978) i escrit numerosos llibres (la majoria publicats en espanyol), com Attention, médias! (1992), Poker menteur (1998), Monopoly, l'OTAN a la conquête du monde (2000), La guerre mondiale a comencé (2001), Le droit à l'information un combat (2004), Bush le cyclone (2005), Les 7 péchés d'Hugo Chavez (2006).
John P.Neelsen (Fundació Rosa Luxemburg-Alemanya)

Professor de Sociologia de la Universitat de Tubingen (Alemanya). Membre de la Fundació Rosa Luxemburg. Està especialitzat en relacions internacionals, sociologia del desenvolupament, drets humans, així com el Sud d'Àsia- Índia i Sri Lanka.

És membre del Consell Científic d'ATTAC Alemanya, el Centre Mundial de la Pau, les Llibertats i els Drets de l'Home de Verdun (França), la Fundació Internacional de Recerca sobre el Desenvolupament (EUA).

La Fundación Rosa Luxemburg (www.rosalux.de) és una organització alemanya fundada al 1990 com Associació per a l'anàlisi social i l'educació política. El 1996 va ser reconeguda pel PDS- i actualment per Die Linke- com a institució per a l'educació i la cooperació internacional.
Willy Meyer ( GUE: Esquerra Unitària Europea-Verd Nòrdica )

Willy Meyer és diputat al Parlament Europeu per Izquierda Unida (IU) i és membre del GUE/NGL (www.guengl.eu; Grup de l'Esquerra Unitària Europea- Verd Nòrdica al Paralment Europeu). És membre de la comissió d'Assumptes Exteriors.

Militant del PCE (desde 1970), Secretari de Relacions Internacionals d' Izquierda Unida. Membre del Comitè Executiu del Partit de l'Esquerra Europea. Membre de la direcció d'IU i del PCE. del Partido de la Izquierda Europea. Regidor de l'Ajuntament de Sanlúcar de Barrameda (1987). Diputat al Congrés dels Diputats per Cádiz (1996-2000). Portaveu en la Comissió d'Interior i de Defensa. Membre de l'Assemblea de l'OSCE i de l'Assemblea de la OTAN (1996-2000).
Daniel Cirera ( Fondation Gabriel Péri- França)

Daniel Cirera és secetari del Consell Científic de la Fundació Gabriel Péri. És membre i ha estat dirigent del Mouvement pour la Paix. A més és responsable d'assumptes europeus de l'Executiu del Partit Comunista Francès. Anteriorment ha estat Responsable Internacional.

La Fondation Gabriel Péri (www.gabrielperi.org) treballa per comprentre la història recent del moviment obrer i comunista a França, al mateix temps que és un espai de trobada i discussió per a la construcció d'una Europa i un món democràtic i de progrés social.

La IX Assemblea Federal d'Izquierda Unida en directe gràcies als blocs

2008-11-16T00:00:00.006+01:00

Aquest cap de setmana s'esta celebrant la IX Assemblea d'IU a Rivas (Madrid) en un moment en que es decideix el paper que ha de jugar l'esquerra transformadora davant dels nous reptes socials.

Malgrat que es pugui acusar, a vegades amb raó, que les formacions polítiques són molt opàques en els seus processos de decisió, IU torna a demostrar que no te res a amargar. Per això, desde el col·lectiu blocaire IloveIU s'ha muntat tot un dispositiu per als delegats blocaires puguin actualitzar en tot moment els seus blocs, així com a través de la xarxa Twitter a http://twitter.com/ixasambleadeiu

És una gran idea, i l'aplaudeixo, que ens dona el poder seguir l'Assemblea als qui no som delegats.

Espero que d'aquest procés en surti una IU més forta, cohesionada i útil per la societat civil.

la crisis explicada com cal

2008-11-04T00:00:00.002+01:00

fa dies que vaig rebre aquest retall humoristic, via youtube, sobre quines són les causes del pet econòmic capitalista... i creieu-me és totalment cert!!!

Mayayo i l 'Èpica independentista'

2008-10-21T15:40:00.003+02:00

Gràcies al Toni Salado he pogut llegir aquest article de l'Andreu Mayayo criticant l'acte de Xirinacs per manipular la història.

El recopilo en aquest racó per tal que no es perdi en els bits virtuals

Èpica independentista

ANDREU Mayayo

L'acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs celebrat dilluns passat al Palau de la Música tenia com a objectiu dotar d'èpica l'independentisme català. Un corrent ideològic (més aviat un sentiment) en alça, segons els seus pregoners, disposat a hegemonitzar l'espai polític del sobiranisme. Després de l'intent de vendre Terra Lliure com la palanca d'Arquimedes del creixement de l'independentisme polític, ara li toca a la figura polèmica del captaire de la pau, convertit en el protomàrtir i cos místic de la nació.

En un abarrotat Palau, l'acte va començar amb uns figurants recorrent el passadís central corejant la consigna ¡Poble català, posa't a caminar!. Després van pujar a l'escenari i davant l'agressió dels grisos van respondre brandant una estelada i corejant a ple pulmó: "in-de, in- de-pen-dèn-ci-a". Finalment es va congelar l'escena teatral en què es va recrear la foto llegendària de Manel Armengol de la manifestació del diumenge 1 de febrer de 1976. Els aplaudiments i crits van ressonar en el centenari edifici.

Amb una posada en escena com aquesta no és estrany que el cronista de Vilaweb escrivís que l'homenatge va començar amb la "representació de la manifestació per la independència" del 1976. No siguem cruels, ni estúpids, de matar el missatger. S'ha de fer una estirada d'orelles a l'emissor d'aquesta mentida, digna d'estudiar-se a les universitats com a paradigma de manipulació històrica.

Anem per parts. Aquella manifestació va ser pro amnistia, convocada per l'Assemblea de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i diverses entitats ciutadanes. La sol.licitud del permís va anar a càrrec de Joan Frías, en qualitat de president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Els crits, per tant, van ser a favor de l'amnistia i no de la independència. Així mateix, les poques banderes que van onejar eren quadribarrades i no estelades. Una altra impostació errònia és el lema ¡Poble català, posa't a caminar!, que va sorgir mesos més tard en el marc de la Marxa de la Llibertat. Finalment, la caracterització del personatge de Xirinacs també és falsa, ja que no es correspon amb la persona de jaqueta blanca (a punt de ser apallissada per la policia), situada al costat de Ferran García Faria. Una simple ullada a la seqüència de les 18 fotos de Manel Armengol ens presenta un Xirinacs amb anorac fosc, per cert, enllaçat pel braç amb el dirigent socialista Joan Reventós.

Ja que l'únic de semblant amb la realitat són els grisos, els guionistes haurien pogut anar encara més lluny i substituir-los pels Mossos d'Esquadra amb el conseller Joan Saura al capdavant. Als espectadors alfabetitzats a Polònia els hauria encantat.

Xirinacs va ser un dels símbols més notoris de la lluita per l'amnistia, amb vagues de fam i assegudes davant la Model incloses. La seva condició de sacerdot escolapi va empènyer nombroses persones vinculades a moviments per la pau i els drets humans, principalment de caràcter eclesiàstic, a promoure la seva candidatura al Senat sota el lema El teu vot contra la violència, beneïda també pel president Josep Tarradellas. Mossèn Xirinacs va resultar elegit en les primeres eleccions de l'any 1977 gràcies al suport que va rebre dels votants procedents del catolicisme catalanista d'UDC i CDC. Els vots que advocaven per la independència de Catalunya eren irrisoris.

El problema principal, però, no és la manipulació històrica sinó l'ocultació de la responsabilitat de Xirinacs en la falta de polítiques públiques de la memòria al nostre país. Joel Joan va perdre l'oportunitat històrica de llegir la intervenció antològica del senador, que va renunciar a asseure's a l'escó fins a la consecució de l'amnistia, en la sessió del 14 d'octubre de 1977. Xirinacs, en nom del Grup de l'Entesa dels Catalans, exposava les raons del vot favorable al projecte de llei d'amnistia afirmant: "El text té grans mèrits, potser els únics que avui es poden aconseguir. És la primera llei de les nostres Corts democràtiques. Hem d'estar orgullosos per això (...) és el punt final d'un sistema i el principi d'un altre. Llarg va ser el primer i laboriosa la transició del segon". Per a l'emocionat senador, l'amnistia havia estat una conquista de la mobilització popular "en contra de la voluntat decidida de no donar-la per part dels vencedors". I finalitzava sense pal.liatius: "Amnistia vol dir amnèsia. Ja no recordo res. No parlaré d'aquest passat. Combatré les seves relíquies en el present amb totes les meves forces. M'asseuré al Senat des del moment de l'aprovació d'aquesta amnistia (Rialles i remors)".

Xirinacs, amb el pas del temps, l'ostracisme polític i la seva renúncia al sacerdoci, va voler renegar d'aquestes i d'altres paraules i reinventar-se a si mateix escopint bilis contra els líders de la transició. Llegeixin, per favor, la lliçó que li va donar Josep Benet al llibre Escrits en defensa pròpia. Mentre l'èpica pujolista dels fets del Palau del 1960 és consistent, almenys real, la recreació virtual d'una transició ucrònica per part d'alguns independentistes és patètica, i intolerable si, a més de sublimar els desitjos, es dóna gat per llebre, passant, sense el més mínim sentit del ridí- cul, de l'èpica al sainet.

(publicat a El Periódico, 17-10-2008)

solidaritat amb els encadenats als menjadors de la UB

2008-10-08T11:24:00.002+02:00

Ahir em vaig despertar amb la noticia de 6 AEPeros encadenats a l'edifici dels menjadors de la UB. En la meva època universitària, militant a l'AEP, ja en parlavem d'això. Els bars de facultat no són un servei públic orientat als estudiants, són un mer negoci que nno te en compte ni la butxaca dels i les estudiants, ni la funció pública que haurien de fer, oferint menus assquibles i deixar zones per a la carmanyola... d'això que us dic ja en fa gairebé 10 anys, però de ben segur les coses deuen seguir per aquest camí. El camí que ja s'ha anat denunciant desde fa molst anys, el camí de la privatització de la universitat.

Ara volen acabar amb els menjadors, un dels darrers espais de la antiga UB, que encara es regia per el servei public de la universitat.

és per això que l'acció de les i els companys de l'AEP no serà en va.

aprofito per a difondre el manifest:

“Per una universitat veritablement pública,

salvem els Menjadors Universitaris!”

Un cop més, el Consell de Govern de la UB ha pres, d’esquenes al Claustre, una decisió que ens allunya encara més de la Universitat Pública que volem. Amb el suport i la guia d'un Consell Social que representa els interessos de les empreses que el formen i no els de la societat en general, els Menjadors Universitaris han estat externalitzats per passar a mans d'una empresa, que extreu benefici del que fins ara era un servei públic. El motiu 'oficial' és l'estalvi pressupostari per a l'economia de la UB.

Els Menjadors constituïen l'únic servei públic d'alimentació del sistema universitari català, on tota la comunitat universitària, formada per l'alumnat, el Personal Docent Investigador (PDI) i el Personal d'Administració i Serveis (PAS) podia gaudir d'un servei de restauració a preus raonables, de més qualitat i molt més econòmics que els dels serveis de bar que tenim a les nostres facultats. A més a més, l'externalització ha suposat un greuge enorme per al PAS, el col·lectiu tradicionalment menystingut a la universitat: treballadors i treballadores han vist desaparèixer els seus llocs de treball sense altre motiu que l'estalvi pressupostari de la UB, fet que cal denunciar amb més raó donada la coincidència amb la Jornada Mundial pel Treball Digne. I és que no calen més raons. No podem oblidar que els Menjadors Universitaris eren indubtablement útils i necessaris, sempre estaven plens i tothom n'estava prou satisfet.

Aquest camí, el de l'estalvi i l'externalització, és el que ha anat seguint la política universitària del país des de fa molts anys. Tal volta li diuen LOU, tal volta Bolonya, o tants altres noms anteriors, però l'objectiu de fons és sempre el mateix: el suposat estalvi en el finançament de les universitats, enlloc d'un increment de pressupost públic per poder cobrir les necessitats existents, tant pel que fa als àmbits docents com als de serveis. No és el mateix l’estalvi saludable per evitar el malbaratament dels recursos que el fet d’escatimar irresponsablement els diners imprescindibles per a l’òptim funcionament del sistema públic.

Per tot això, no ens podem quedar de braços plegats. Ja fa massa temps que tolerem aquest atacs mercantilistes (en tenim un altre exemple aquí a la vora: la carpa de l'Espacio Movistar), que dinamiten dia a dia el concepte d'Universitat Pública. Cal que els i les estudiants ens mobilitzem en defensa dels Menjadors. Cal que ens unim al professorat i al PAS i que no deixem perdre aquest símbol de la Universitat Pública!

Per aquests motius, reclamem:

Que el servei de menjadors torni a ser gestionat directament i de forma integral (cuina inclosa) per la UB, tornant a admetre el personal deslocalitzat en el procés d'externalització.

Que es tornin a obrir al públic tots els espais de l'edifici, com ara el segon pis, i que s’hi duguin a terme les reformes necessàries per al seu ús i funcionament òptim.

Que es recuperi la diversitat en l’oferta d'aliments i en el nombre d'àpats servits per dia, reinstaurant els preus anteriors a l'externalització.

Que torni a adoptar-se l’horari de servei fins a les 15.30 hores.

Que s'engegui un procés de negociació amb la UPC per a corresponsabilitzar-se dels Menjadors, fent una passa cap a l'establiment d'un campus veritablement interuniversitari.

Que la Universitat de Barcelona contempli i adopti les mesures necessàries per a què cada campus disposi d’un servei de Menjadors públics a preu mínim; i que s’avanci progressivament cap a la plena gestió per part de la UB dels menjadors, restaurants i cafeteries existents als edificis de les respectives Facultats i Escoles.

El compromís públic i per escrit dels candidats a Rector de la UB de mantenir aquest servei en funcionament fins la posada en marxa dels nous menjadors Universitaris que haurien de construir-se a la Plaça de la Bederrida, segons el Pla Horitzó 2020.

Un canvi substancial en la política de fals estalvi econòmic en detriment dels serveis de la UB i una discussió profunda sobre el model de finançament de les universitats públiques al Claustre, i no al Consell Social.

El compromís formal de la UB de liderar una revolta institucional a nivell català que posi a l'ordre del dia polític la deficiència del sistema de finançament de les universitats públiques.

+ info: www.aep.cat
http://salvemelsmenjadors.blogspot.com/

Davant la gravetat dels esdeveniments que han succeït a Bolívia i Veneçuela en les darreres hores

2008-09-14T20:39:00.001+02:00

Davant la gravetat dels esdeveniments que han succeït a Bolívia i Veneçuela en les darreres hores, des d' EUiA de Catalunya

DENUNCIEM l´escalada pro colpista que s´ha anat succeint en les zones secessionistes de l´Est de Bolívia contra el poder democràtic i legalment establert, i contra el govern legítim del president Evo Morales. Aquests esquadrons de vàndals actuen violentament com a bandes terroristes de provocadors i sabotejadors a les ordres, les indicacions, la direcció i coordinació de la ultra dreta separatista i facciosa de les prefectures d´aquelles províncies, de les oligarquies financeres i terratinents, de les grans fortunes burgeses amb ostensibles formes i continguts racistes i feixistes, dels interessos de les grans corporacions transnacionals que històricament han depredat el país, seguint les directrius del govern dels EE.UU de Nord Amèrica, declarat enemic del procés democràtic que Bolívia desenvolupa cap a la seva sobirania nacional, el control dels seus recursos, la justícia social, l´equitat, els drets civils i cap el socialisme. Aquesta política encapçalada pel MAS, ha rebut recentment el recolzament de la majoria del poble, amb un 68% de recolzament a les urnes.

Davant d´aquesta situació d´avançament sostingut, de consolidació, de progrés de les reformes del govern de Morales, la ultradreta separatista, els interessos neo lliberals, el departament d´exteriors nord americà i la seva ambaixada a La Paz, detentada pel tristament famós Philip Goldberg, autèntic dinamiter violent de l´ex Yugoslàvia i amic de rellevants sagues familiars de croates pro nazis, han decidit una ofensiva de violència urbana i d´agressions a interessos nacionals que abonen un terreny per a la confrontació armada i un clima bèl•lic que propiciï el intervencionisme “yanqui”.

Aquesta situació va obligar, en legítima defensa, a la declaració de “Non Grata” de la presència del citat ambaixador i a la seva expulsió posterior, tot i conèixer la previsible i furibunda resposta per part del prepotent govern dels EE.UU.

RECOLZEM la decisió sobirana del govern de Bolívia en defensa de la seva integritat i de la seva legitimitat democràtica, contenint, a més, una resposta de força legal contra aquells esvalotadors mercenaris i que té dret a aquest exercici, així com a les accions legals i diplomàtiques que emprengui.

També donem suport al recolzament immediat i incondicional que el govern “bolivarià” de Veneçuela ha ofert a Bolívia i al seu govern, procedint, a la vegada, a l´expulsió de la representació “yanqui” diplomàtica a Caracas, veritable centre logístic del colpisme insurreccional contra el president Chávez, a qui afirma pretendre “eliminar” amb total impunitat i en el més ranci estil del colpisme dels EE.UU a LlatinoAmèrica, que aquests dies recorda el 35è aniversari del cop militar i els assassinats massius a la Xile de Pinochet. Però avui, Bolívia i Veneçuela, i altres països de la regió, molts més, no repeteixen les condicions d´aquella conjuntura política de 1973. Així els hi ha recordat el president Hugo Chávez. Així els hi recordem milions de persones d´aquest planeta que exigim: Bush, fora les mans de LlatinoAmèrica!!

Amb Morales, amb Chavez Salut, força i solidaritat amb els pobles i governs de Bolívia i Veneçuela!!

Emergència: ajuda a Cuba i Haití

2008-09-13T21:02:00.004+02:00

És necessari un huracà de solidaritat

Després del Gustav i Hanna que afectaren diversos països del Carib, especialment Cuba i Haití, ara ha estat l'huracà Ike el que ha tornat a devastar Cuba. Els danys son milionaris a tots dos països. L'Associació Catalana per la Pau activa una campanya de solidaritat amb les víctimes i de recullida de fons per a fer front al desastre.

Els primers dies de setembre l'huracà Gustav i la tempesta tropical Hanna devastaren la part occidental de Cuba (províncies de Pinar del Rio i Isla de la Juventud) i Haití, causant en aquest país més de 500 morts, i en tots dos gran quantitat de danys, especialment a les zones de conreu i a els habitatges.

No havien començat a recuperar-se d'aquestes tragèdies quan, el 9 de setembre, l'huracà Ike entrava de ple a diversos països del Carib i especialment a Cuba, on afectà diverses províncies en el seu transit d'Orient a Occident. Amb la finalitat de reduir el nombre víctimes, foren evaquades més d'un milió de persones i conduïdes a llocs segurs, a cases de familiars, amics i a refugis especials previstos per a resistir huracans. Tot i aquestes mesures estrictes, l'huracà Ike ha provocat la mort de quatre persones i la destrucció de collites i infraestructures agrícoles, instal·lacions elèctriques i d'aigua, línies telefòniques, etc.

“Els estralls son comparables als causats per una bomba atòmica” afirma Fidel als mitjans de comunicacio cubans. L'amplitut dels danys és tan gran que fins i tot la gran capacitat de la protecció civil cubana no serà suficient per a respondre a totes les urgències en un curt plaç.

Davant aquesta situació d’emergència humanitària, l’Associació Catalana per la Pau ha rebut una demanda urgent de suport dels nostres socis locals als dos països: Veterimed a Haiti i l’Asociación Cubana de Producción Animal a Cuba –organitzacions que actuen en el camp del desenvolupament agropequari des de fa anys i amb les que hem realitzat conjuntament diferents projectes– per a pal·liar les conseqüències de pas dels huracans i iniciar tan aviat com sigui possible les tasques de reconstrucció conjuntament amb les autoritats locals.

Per a fer front a la situació, des de l’Associació Catalana per la Pau iniciem una campanya de solidaritat i fem una crida a persones, entitats socials i institucions catalanes a la col·laboració, fent aportacions econòmiques al compte número 2100 3200 94 22 01231256.

11 de setembre: Manifest d'EUiA

2008-09-12T12:00:00.000+02:00

Manifest d´Esquerra Unida i Alternativa per l´11 de Setembre

Decidir per avançar
Per un finançament just i solidari complint l´Estatut.

La crisi no l´han de pagar els treballadors i les treballadores

L´11 de Setembre és un dia reivindicatiu, unitari i per mobilitzar-se. A la Diada d´aquest any, EUiA promou l´avenç dels drets socials i nacionals de Catalunya, que inclou el dret a l´autodeterminació, en un federalisme plurinacional i republicà.

Per EUiA, enguany cal sortir al carrer i mostrar unitàriament des d´iniciatives diverses- que volem aconseguir un finançament just per a Catalunya, que la crisi no l´han de pagar els treballadors i que volem el dret de decidir.

Quan els catalans i les catalanes estem units som més forts. És per això, que EUiA defensa la unitat de les forces polítiques i avançar més en complicitats de les organitzacions socials, per a què el nou model de finançament sigui possible. És una evidència, i més després de publicar les balances fiscals, que que els catalans puguem viure millor i avançar en l´autogovern, va lligat a què es compleixi l´Estatut, ja. L´11 de Setembre cal recordar, de nou, que el govern espanyol és el responsable que no s´hagi complert el termini (9 d´agost) i també cal reclamar a Zapatero que compleixi la llei.

La Diada arriba en moments de crisi econòmica i d´esgotament del model de creixement. El govern del PSOE proposa una gestió de la crisi incompatible amb els necessaris canvis socials, fiscals i ecològics. La crisi no és només per la conjuntura internacional i el preu del petroli. És també per l´esgotament d´un model econòmic, laboral i social, fràgil i injust. Abans de la crisi ja teníem un sistema desequilibrat: injust repartiment de la riquesa treball precari, baixos salaris i pensions un Estat del benestar dels més dèbils d´Europa i uns models social i fiscal injustos, en un sistema energètic i de mobilitat insostenible. I ara, cal afegir més atur.

Després d´anys d´especulació i d´enriquiment d´uns quants, la crisi no l´han de pagar la gent treballadora. Per EUiA cal canviar les polítiques econòmiques, laborals, socials i ambientals, per avançar en una resposta d´esquerres a la crisi posant l´economia al servei de les persones: reduir precarietat i accidents laborals millors sous i incrementar les pensions mínimes i equiparar-les al salari mínim de 1.000 euros convergència social amb Europa amb nous drets garantir l´habitatge i millors serveis públics política industrial, energètica i de transport públic per un desenvolupament sostenible un sistema fiscal just i progressiu una política d´immigració de drets i deures.

EUiA aposta per una Catalunya i un govern d´esquerres. El govern català ha donat passes en l´aplicació de polítiques progressistes, però també existeixen ombres i maneres de fer que generen insatisfaccions a gent d´esquerres. Per EUiA complir l´Acord d´Entesa està per sobre de qualsevol equilibri pressupostari i el govern ha de millorar –en continguts i pràctiques- per un nou impuls a les polítiques socials i mediambientals, a les polítiques industrials, les d´ocupació i frenar les deslocalitzacions, i l´ampliació de l´autogovern i la qualitat democràtica. Complir l´Acord d´Entesa és, també, una bona vacuna a la sociovergència i a què pogués tornar la dreta.

EUiA recorda l´11 de Setembre que quan un sistema econòmic presenta una distribució de la renda regressiva, creix l´atur i és mantenen els índexs de pobresa, el govern català ha de fomentar les polítiques redistributives i les polítiques socials. També polítiques per a millorar les condicions de vida del jovent, actuant contra la precarietat laboral, acabant amb el fenomen del mileurisme i garantint el dret a l´habitatge.

L´11 de Setembre és, també, una diada solidària amb totes les persones i pobles que lluiten per la pau i la llibertat. Especialment volem recordar el 35 aniversari del cop d´Estat feixista a Xile en el Centenari del naixement de Salvador Allende.

Decidir per avançar!

Sempre a l´esquerra! Catalunya roja, verda i lliure!

Barcelona, a 11 de setembre de 2008

Els sindicats de periodistes davant el tractament de la catàstrofe de Barajas

2008-08-31T16:53:00.000+02:00

La Federació de Sindicats de Periodistes d´Espanya (FeSP) observa amb pesar que el luctuos succés de Barajas està servint, una vegada més, per a què alguns mitjans de comunicació, sobretot televisius, treguin el pitjor del seu quefer mediàtic per a disfressar-lo d´informació i oferir un espectacle morbós. Els professionals de la informació no podem sinó demanar disculpes a les víctimes i a les seves familiars per aquestes actuacions lamentables en les quals es veuen involucrats alguns dels nostres col·legues que, per descomptat, vam negar que en aquests moments estiguin exercint de periodistes, ja que en aquests supòsits no estan garantint el dret a la informació d´interès públic, sinó buscant audiència amb el dolor aliè. La FeSP vol tornar a denunciar que aquests excessos contra les persones no es portarien a terme sense la inducció necessària dels directius d´aquests mitjans i programes, que són qui imposen als seus treballadors aquestes transgressions a les normes deontológicas de la nostra professió. Davant aquests fets la FeSP reitera davant els poders responsables la necessitat i la urgència d´una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania, sense vulnerar altres drets, i d´un Consell de l´Audiovisual d´àmbit espanyol.

Si, podem! encarem la recta final de l'Assemblea d'IU

2008-08-28T23:14:00.002+02:00

Aquesta tardor vé marcada per les Assemblees d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i d'Izquierda Unida (IU). La feina feta a Catalunya ara ha de servir per tal d'enfortir l'espai de l'esquerra tranformadora a la resta de l'Estat Espanyol.

El company Toni Barbarà va publicar fa uns dies un article en que crec que aborda la qüestió d'IU desde la perspectiva més encertada i sensata, és a dir, meys sectarisme i més unitat.

Aqui us el copio:

Sí podemos... (si queremos)

"Inexorablemente, como en la más clásica de las tragedias, nos acercamos al desenlace, al disparate que se anuncia como la IX Asamblea general de IU. Y sin embargo aún estamos a tiempo de forzar una salida realmente en positivo.

Se han venido consolidando tres opciones, manifiestos, equipos, tercios en su más amplia acepción, sensibilidades… hipersensibilidades. Durante semanas han ido conformándose tres maneras de relanzar IU, maceradas por muy singulares aportaciones transversales, por listados de afecciones y anuncios de desafecciones, tres banderas con variaciones formales a cada leve giro de calidoscopio. Vamos lanzados a toda velocidad, con un ímpetu digno de mejor causa, hacia a una meta asamblearia que muchos entendemos situada justo al borde del precipicio y sin espacio posible de posterior sosiego …– no te jode el profeta !- Y sin embargo podemos, y debemos, cambiar tan funesto guión.

Para desencallar el actual escenario serían necesarias algunas condiciones, algunos compromisos desde ya, a todo nivel, a toda extensión, a total y plena honestidad, como sabemos ejercer, cuando queremos, los hombres y las mujeres de IU.

Sabernos y reconocernos lo que por otra parte son cuatro obviedades: Que tod@s tenemos alguna razón y no toda la razón. Que cada bandería disfruta de una parcial verdad histórica, pero no de toda ella. Que cada cual y cada quien ha acertado y errado en su caso y momento. Que tod@s disponemos de “hooligans”, de avaladores, de abuela y sobrinos. Que en todas las familias hay cuentas y cicatrices pendientes de un pasado que se resiste a pasar. Que mayoritariamente tenemos una alta autoestima, nobles sentimientos, maravillosos valores como la dignidad, el altruismo, la solidaridad, la generosidad … y también demostrada mala leche cuando nos sentimos presionados o creemos que nos quieren tocar la boina. Que no debiéramos seguir dándonos coscorrones a golpe de República, ni patadas censales, ni escupitajos federales, ni exhibiciones de contundencia verbal anticapitalista, ni más desafíos en forma de diligentes expulsiones por activa, por pasiva o en reciprocidad. Que en esta batalla no habrá, no puede haber, un@s vencedores sobre otr@s perdedores, ni viceversa, ni aun menos nadie que “machaque” a nadie, a riesgo de quedarse solo en su victoria inútil, y tan solo consiguiendo que el humillado se exilie a su interior, o a su cotidianidad banal, a la claudicación o al grupúsculo.

Así las cosas, les sobra razón a l@s compañer@s y sin embargo amig@s cuando saludan y exponen que cuando queremos, véase caso del alcalde de Seseña, nos sale lo mejor de nuestra IU. No solamente estoy de acuerdo sino que esta reflexión me anima a añadir, con tanta modestia como energía que no sólo es posible la conciliación y la racionalidad, sino que si queremos verlas ya tenemos algunas experiencias irrefutables.

Estoy hablando de eso lamentablemente tan poco considerado en nuestros menesteres políticos que se llama Europa. Del -PIE - Partido de la Izquierda Europea en concreto y particular. Es bien sabido que desde su fundación hace más de tres años tres organizaciones políticas y soberanas del Estado Español, - TRES- conformamos y participamos de pleno derecho y actividad. Y lo que en sus inicios era contemplado desde Europa como el “caso =problema” español con tres voces, siglas y familias, ha ido evolucionando, con trabajo y responsabilidad, hacia un ejemplarizante estatus de interrelación civilizada, complementaria, y si me permitís camaraderil, con frecuencia amable y siempre respetuosa.

A pesar de la obviedad dejadme recordar quienes representan a estas tres formaciones: En el Comité de Presidentes: Gaspar Llamazares, (IU.), Paco Frutos (PCE) y Jordi Miralles (EUiA). En el Comité Ejecutivo: Isabel López Aulestia, Javier Alcazar; Maite Mola y J.L. Centella ; Àngels Tomás y el que suscribe esta nota. Pedro Marset fue re elegido tesorero en el último y 2º Congreso de Praga, y yo mismo fui posteriormente integrado en el Secretariado. Recordar aún que en el PIE siempre se actúa por consenso, lo cual significa que en ese Secretariado me honra atender o representar – tal como fue explícitamente aceptado- a las tres organizaciones españolas. Los amigos y camaradas europeos han sabido agradecer y corresponder al cambio de chip, al trueque de la bronca, el veto y la crispación por la suma, la complementariedad, el no antagonismo, el respeto en la pluralidad. Así que cuando leo algún comentario que sitúa el paralelismo del caso Italia en el horizonte, quiero contraponer que el ejemplo a seguir no es hoy el de aquel convulso país hermano sino el de España, al menos en y por lo que respecta al PIE.

No es pues una hipótesis, es una realidad que afirmo y corroboro. Y eso aún perteneciendo a la parroquia de EUiA y por lo tanto desde la inevitada polémica de la catalanidad, que como casi siempre es nacional, mestiza, soberana, solidaria, internacionalista y charnega. Cada quien crece y se hace en su propio ecosistema social y político, y profesa la lealtad que piensa se merece su historia particular, como debe ser. Pero luego y además tod@s somos capaces, si queremos, de trabajar junt@s, de cerrar filas en el noble objetivo de encontrar i de facilitar soluciones para nuestra gente, nuestro verdadero sentido profundo de lucha y de existencia.

Para acabar, no puedo ni quiero evitarlo, una línea del humor imprescindible cuando se trata de cosas tan serias. Como dice mi amigo cubano: “lo bueno que tiene la cosa, es lo mala que está la cosa”. Estamos a tiempo de hacer prevalecer la dignidad, la justicia, la razón, la solidaridad, la fraternidad, la emancipación, la libertad, el respeto, la esperanza: esa debe ser IU., o si me lo aceptáis UI. : Uniendo Izquierdas !
Salud ! "

retornant

2008-08-25T23:17:00.004+02:00

bé, ja tothom esta de tornada, i jo no en sóc pas una excepció. Per als que han tingut vacances és moment de depressió post-vacances... pels que no hem pogut fer-les, és el moment de retrobar-se amb amics i amigues, companys i companyes de lluita, de batalletes, de feina...

encara que estigui fent un final d' agost frescot... la tardor serà calenteta. ja us ho puc avançar.

així doncs, benvinguda sigui la tornada a la batalla.

una abraçada a tothom.

65h? ni de broma!!

2008-06-12T14:50:00.004+02:00

Fa un parell de dies que el consell de ministres de la UE ha aprovat la reforma que ens preten retornar a les condicions de la classe treballadora del segle XIX, en ple inici de la Revolució Industrial.

La mesura implica destruir, més ben dit, derrocar, una de les principals lluites històriques del moviment obrer, la lluita per la jornada laboral de 8h diàries, 40h setmanals, que tan van lluitars els nostres avantpassats per conseguir sortir de l'esclavitud i poder guanyar en qualitat de vida.

Una lluita, que com recorda en Toni Salado al seu blog, va ser l'inici de les mobilitzacions del ! de maig, i que cada any anem conmemorant i seguirem reclamant la millora de les condicions dels i les treballadores d'aquest país, i del món sencer.

La resposta a nivell cibernètic ja s'esta organitzant. Aixi la primera notícia l'ha rebut en un grup de Facebook, però en l'aspectre polític blogger, també s'estan començant a organitzar iniciatives, així per exemple en el seu blog, Cesar Calderón ha penjat un formulari per enviar un missatge de rebuig a tots el eurodiputats espanyols.

La mesura de les 65h, que encara no és definitiva, s'ha de ratificar en el Parlament Europeu i es pronostica que serà pels voltants de novembre. El problema rau en que la majoria del Parlament Europeu és de tall conservador, i previsiblement es podria adoptar la moció de les 65h. Amb aquesta mesura l'Europa de Sarkozy, Berlusconni i Merkel preten acabar de donar l'estocada a l'Europa Social (petita, sigui dit) que es pretenia anar construint.

Per la meva part, vull fer una crida per la creació de plataformes civils organitzades, per a preparar una Marxa Europea cap a Brussel·les, aixi com la mobilització per una Vaga General Europea.

NO PASSARAN!

Aturem la Directiva de la vergonya!

2008-06-03T14:54:00.002+02:00

La Directiva de la Vergonya[1], sobre el retorn de persones immigrades provoca un greu i lamentable retrocés dels Drets Humans a Europa, alhora que aquesta s’erigeix com a defensora i representant de les llibertats i els drets.

Els centres d’internament (CIES) són una vergonya en un estat democràtic i de dret perquè priven de llibertat a persones que no han comés cap delicte, tan sols han emigrat sense documentació. I també ho són perquè al seu interior es vulneren sistemàticament els drets dels interns sotmesos a un règim arbitrari, molt més dur que el penitenciari, sumant en molts casos a aquesta realitat unes pèssimes condicions de salubritat.

El govern espanyol i la UE no només no es plantegen resoldre aquesta situació contrària als principis democràtics sinó que l’empitjoren amb una directiva que contempla mesures com: l’ampliació a 18 mesos del plaç d’internament en centres que han estat reiteradament denunciats; la disminució de les garanties jurídiques dels interns; la previsió de l’ingrés de menors als centres; la possibilitat que davant la falta de CIES aquestes persones puguin ser ingressades a presons; i la prohibició pels expulsats de tornar a la UE en un període de cinc anys. De fet, el Govern espanyol s’ha posat al capdavant d’aquesta línia al preveure, independentment de l’aprovació de la directiva, augmentar l’internament com a mínim més de 60 dies allargant l’actual període de 40 dies.

Aquesta directiva és un instrument més, que té com a objectiu reforçar la idea de l’Europa fortalesa i construir una política comuna de persecució i d’expulsió de les persones immigrades en situació irregular, reduint les seves garanties legals i els seus drets.

Una restricció de drets que no només agreuja la seva situació de ciutadans de segona categoria sinó que atempta directament contra la dignitat humana. L’existència dels CIES i l’aprovació de la directiva té unes víctimes concretes: les persones immigrades indocumentades, però ens afecta a tots i totes, independentment de l’origen i situació administrativa, perquè un retrocés en el compliment dels Drets Humans limita en conseqüència la qualitat democràtica de les societats europees.

Demanem als partits polítics, administracions i institucions que aturin la directiva, alhora que fem una crida al teixit associatiu i a la ciutadania perquè es posicionin en contra d’aquestes mesures. I és que un cop més en nom del control de la immigració es torna a legitimar la vulneració dels drets humans. Davant d’aquesta trista, injusta i inacceptable realitat, avui tornem a dir:

ATUREM LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA,
TANQUEM ELS CENTRES d’INTERNAMENT
CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL!
ELS CIUTADANS I CIUTADANES DE CATALUNYA EXIGIM QUE ES RESPECTIN ELS DRETS HUMANS!!

Entitats impulsores:

Attac-Catalunya; Asociación de Uruguayos en Catalunya; Asociación Socio-cultural Ibn Batuta; Associació LIMES; Associació Papers i Drets per a tothom; CC.OO.; Col·lectiu Cornellà sense fronteres; Comissió catalana d’ajuda al refugiat; Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Desobeint fronteres; Fedelatina; Fundació Nous Horitzons; Fundació Pere Ardiaca; GRAMC; Observatori Desc; Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans; SOS Racisme-Catalunya

Donen suport:

Associació de Treballadors Pakistanesos

[1] Directiva del Parlament europeu i del Consell relativa a procediments i normes comunes als Estats membres pel retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al territori

per a tu

2008-05-26T12:24:00.004+02:00

avui no parlaré de política. avui penso en tu... i en el fet que el passat divendres va resorgir, en una conversa, el record per una de les cançons més boniques que hi han per mostrar-se els sentiments. una cançó franca i sensible, com nosaltres.

avui parlo per a tu, només tu i jo.

hi ha una manera més maca de dir-se que s'estima?

Facto de la Fé y las Flores Azules - mar el poder del mar

Campanya Contra la Directiva de la Vergonya

2008-05-19T15:18:00.002+02:00

Diverses associacions de la societat civil catalana, entre les quals trobem Sos Racisme, CCOO i la Fundació Pere Ardiaca, estan impulsant una campanya per tal d'aturar, en el Parlament Europeu, l'aprovació d'una directiva de retorn d'immigrants sense papers que està inspirada per l'esperit berlusconià que domina la Unió Europea. Una de les accions més importants de la campanya consisteix en l'enviament de cartes als europarlamentaris catalans i espanyols per tal que hi votin en contra. A la pàgina següent, trobaràs les adreces dels teus representants: http://www.europarl.europa.eu/members.do?language=ES

Benvolgut/da europarlamentari/a,

Com vostè sap, el proper 5 de juny el Parlament europeu s'haurà de pronunciar sobre l'anomenada Directiva del Retorn, també coneguda com a "directiva europea de la vergonya". Entre les seves principals mesures, li recordem les següents:

1. Amplia el període màxim d'internament de les persones immigrants fins a 18 mesos, pel simple fet d'haver comès una infracció administrativa d'estada irregular a territori europeu.

2. Certifica que, davant la manca de centres d'internament, aquestes persones puguin ingressar a la presó.

3. Preveu l'internament de menors d'edat.

4. Prohibeix als expulsats tornar a la Unió Europea en un període de 5 anys.

Tal com ha afirmat la federació SOS Racisme i la plataforma d'associacions en contra de la "directiva de la vergonya" (http://directivadelaverguenza.org), aquesta Directiva suposa apostar per una mesura en essència contrària als principis de l'Estat de dret, ja que legitima la privació de llibertat de persones que no han comès cap delicte. A més, s'està proposant augmentar el tancament dels i les immigrants a centres que han estat repetidament denunciats per diversos organismes, entre els quals s'hi troba la pròpia Comissió de Llibertats Civils, Justícia i. Afers d'Interior del Parlament Europeu. Aquests centres d'internament s'han caracteritzat pel maltractament a les persones internes, l'incompliment de les condicions de salubritat,
i la manca de transparència pel que fa als seus criteris de regulació i funcionament.

En definitiva, sembla clar que la proposta de directiva "relativa a procediments i normes comuns als Estats membres pel retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il•legalment al seu territori", implica un greu retrocés en el respecte als drets humans a la Unió Europea. Per aquest motiu, li demano que el proper 5 de juny sigui fidel a la sensibilitat democràtica del seu partit i dels seus votants i que, en conseqüència, voti en contra de tal atemptat contra els drets humans.

Atentament,

Nom:
DNI:

arriba la festa Avant

2008-05-08T14:07:00.003+02:00

això és una crida a tota la gent MODERNA,

davant la ofensiva ideològica que la dreta rància i anquisolada ens sotmet dia rere dia a través dels seus mitjans de comunicació a sou, de telepredicadors sense miraments i llunàtics acadèmics que es creuen portadors de la veritat: ALCEM-NOS!

davant el post-modernisme de tall reaccionari que lamentablement avança sense saber cap a on es dirigeix. davant els qui per fer-se progres defensen conceptes extranys que tant sols s'entenen en un univers llunyà: ALCEM-NOS

parlem clar, amb valentia! plantem cara als qui s'entesten en defensar coses tant estrambòtiques com la multiculturalitat. plantem cara tant a la BCN multi-culti del fòrum 2004 com als crítics esquerranosos que encara no s'adonen que són conservadors!

diguem ben alt! deixeu-nos pensar a nosaltres mateixos! deixeu-nos ser lliures per poder decidir i deixeu-nos juntar-nos per poder ser forts en la decisió!

perquè la precarietat laboral no té signe multicultural, perquè la pobresa no enten de religions, perquè els drets humans no són propietat d'uns pocs!

ALCEM-NOS!

Programa Festa AVANT 2008

Divendres 16 de maig

19.00h. Universitat Pompeu Fabra (Aula 217, Rambla)
Cuba, el futur!
Debat sobre l'actualitat cubana amb motiu del 50 aniversari de la Revolució

Jorge Arias
Membre del Cte. Central del Partit Comunista Cubà

21.00h. Frontó Colon,
Sopar cubà

21.30h. Frontó Colon,

Actuació de:
Gerardo Alfonso
Nova Trova Cubana

Dissabte 17 de maig.

11.00h. Universitat Pompeu Fabra (Aula 217, Rambla)
La lluita dels treballadors/es, des d'una perspectiva internacional

Taula rodona amb:

Nicola Nicolosi
Secretariat Europa de la CGIL

Eugenia Insaurralde
Directora del Centro de Estudios y Ed. Popular Germinal. Membre de la direccció del PMAS de Paraguay

Jordi Ribó
President de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya

Presenta: Adelina Escandell
Membre del Consell de la Federació d'Ensenyament de CCOO i Responsable de Dona d'EUiA

14.00h. Frontó Colon

Dinar

16:00
Acte Polític

17:00 Cheviolvis (quartet de tangos) + Recital de poesia a càrrec del grup Zahurda

18:00
William Lara (Ex-ministre de Comunicaciò de Venezuela)
La Guerra Mediatica a Venezuela

20:00h
El Micu (Meztuca)
Funking chaos (Funky)

coses de la dreta

2008-05-05T11:22:00.000+02:00

25 d'abril, feixisme mai més, camarada

2008-04-25T17:28:00.001+02:00

perquè no hi han 2 sense 3

2008-04-14T23:38:00.002+02:00

per una nova democràcia real, visca la República

avancem cap a la 3a República!

retorn a l'activitat. primera parada la llei electoral

2008-04-06T16:42:00.003+02:00

si, ha passat gairebé un mes desde les eleccions i del meu darrer post. Ja se n'ha parlat abastament del resultat, però malgrat això vull rependre la meva activitat allà on la vaig deixar abans de les eleccions, és a dir, parlant sobre els efectes negatius del bipartidisme polític-mediàtic, i sobre la llei electoral. Vaja, que tornem-hi amb els resultats de IU i ICV-EUiA.

aquesta vegada em serveixo de l'article publicat a l'Avant per en Roger Soler que parla precisament sobre aquesta qüestió: la llei electoral i coms seria el món amb un sistema electoral diferent.

El sistema electoral participa en les eleccions
per Roger Soler

Amb un sistema electoral totalment proporcional IU hagués obtingut 14 diputats enlloc de 2

El sistema electoral és el mètode que s’utilitza per transformar els vots dels ciutadans en escons parlamentaris. Aquest mètode no és neutral, sinó que les regles que estableix afavoreixen determinats partits i els seus votants, i en perjudiquen d’altres. Aquestes setmanes, després de les eleccions al parlament espanyol, s’està parlant força dels efectes del sistema electoral i de la infrarepresentació que pateixen alguns partits i coalicions electorals, molt especialment Izquierda Unida. Quins són doncs els elements que influeixen en la relació entre vots i escons en el sistema electoral? Fins a quin punt perjudica o afavoreix aquest sistema a les diferents opcions electorals?

En el cas espanyol, del conjunt de components o regles d’un sistema electoral n’hi ha dos que, combinades, distorsionen força la proporcionalitat entre vots i escons. Són la circumscripció electoral -la unitat territorial sobre la que es fa el repartiment dels escons-, i la fórmula electoral –la fórmula matemàtica que transforma els vots en els escons de cada circumscripció-. En les eleccions a les Corts espanyoles les circumscripcions electorals coincideixen amb les províncies a les quals se’ls atribueixen un nombre determinat d’escons en funció de la seva població. A part, per tal de mantenir una certa representació de tot el territori, es va optar per atorgar 2 escons per província sigui quina sigui la seva població. Això fa que les províncies menys poblades estiguin sobrerepresentades. D’altra banda, la fórmula electoral és la coneguda Llei d’Hont, que malgrat ser una fórmula teòricament proporcional, aplicada en circumscripcions amb pocs escons en joc, penalitza les opcions minoritàries. Així doncs, en el cas espanyol, la combinació de un alt nombre de circumscripcions petites amb la Llei d’Hont, fa que els partitsminoritaris però que tenen vot repartit entre diverses circumscripcions, com és el cas d’IU, estiguin clarament infrarepresentats.

En el gràfic es fa una simulació de com quedaria la distribució d’escons al Congrés dels Diputats si, amb els mateixos resultats del 9 de març, s’apliqués un sistema electoral absolutament proporcional (on el percentatge de vots obtinguts coincidís amb el percentatge d’escons). Veiem que els partits més beneficiats pel sistema actual són PSOE i PP mentre que el més perjudicat és IU a qui li correspondria tenir 14 escons, quan n’ha obtingut només 2. Pel que fa als partits nacionals o regionals, en aquesta simulació es mantenen força igual que a la realitat, ja que concentren el vot en algunes circumscripcions i no sofreixen aquesta dispersió tan perjudicial. Tot i així, els partits catalans surten en general perjudicats sobretot si no obtenen gaire bons resultats a Girona, Lleida o Tarragona. Si mirem a nivell general el nombre de vots per cada escó obtingut, la dada és esfereïdora: a IU li costa 481.520 vots obtenir un escó, mentre que al PSOE li costa 65.471 i al PP 66.405. És a dir, a IU obtenir una diputada o diputat li costa 7 vegades més car que als altres partits espanyols.

Cal tenir en compte que la incidència del sistema electoral sobre els resultats d’unes eleccions no es limita als seus efectes mecànics o directes. Hi ha també uns efectes indirectes de tipus psicològic que influeixen en el comportament electoral dels electors. Els ciutadans saben, en base al sistema electoral, l’experiència prèvia, les enquestes o els mitjans de comunicació, quines possibilitats té cada partit d’obtenir representació en el seu territori. El càlcul racional del vot fa que molta gent opti per votar els partits que tenen opcions de obtenir representació per tal que el seu vot no caigui en un sac foradat. Es fa difícil quantificar aquest fenomen però de ben segur que contribueix a la bipolarització en especial en aquelles províncies menys poblades.

En l’elecció d’un sistema electoral hi poden prendre part diversos criteris que justifiquen un cert grau de desproporcionalitat: Cal mantenir l’equilibri territorial i la representació del món rural, facilitar la proximitat entre els ciutadans i els representants, o evitar una fragmentació parlamentària excessiva. En l’equilibri entre aquests criteris i el principi de proporcionalitat, es pot considerar convenient introduir una certa desproporcionalitat. El que fa el sistema espanyol clarament injust és que els perjudicis de la falta de proporcionalitat del sistema recauen sobre una sola opció política. Podríem dir que el sistema electoral participa a les eleccions amb un vot qualificat i negatiu sobre IU.

Declaració d’EUiA sobre els resultats electorals d’IU

2008-03-10T23:32:00.003+01:00

Per a EUiA el bipartidisme que han fomentat el PSOE, el PP i bona part dels mitjans de comunicació, més la por a la dreta que representa el Partit Popular, han provocat la concentració majoritària del vot de la gent d’esquerres a les candidatures del PSOE. Aquesta bipolarització i una Llei Electoral injusta expliquen, en part, la pèrdua de vots d’IU i del grup parlamentari propi.

Però, dit això, per a EUiA els resultats electorals d’IU expressen que ja s’ha acabat una llarga etapa a IU-Federal. S’ha acabat una concepció limitada de a qui es pretén representar, d’una manera de fer, d’infravalorar el construir organització i del constant soroll intern.

Els resultats electorals no han estat satisfactoris. Però per a EUiA, IU és necessària. És per això que EUiA és compromet a contribuir a:

1.- Rellançar el projecte polític d’una formació d’esquerres, federalista i ecologista.

Una posada al dia d’IU-Federal en base a un impuls de la iniciativa social, política i institucional. Una revitalització i una obertura política cap als treballadors i les treballadores que han optat electoralment pels socialistes.

2.- Recuperar i millorar el funcionament

Les propostes socials i polítiques de l’esquerra transformadora necessiten d’una IU més arrelada. Una IU que construeixi organització i millori el seu funcionament en base a:

Dinamitzar l’activitat de les assemblees territorials i el paper de les federacions i les organitzacions.
Obrir-se a més persones del món del treball, a professionals i a gent jove.
Un nou paper dels grups institucionals i dels càrrecs públics: municipals, autonòmics, al Congrés i al Senat.

3.- Aconseguir un nou equip de direcció

Un nou equip de direcció que dinamitzi l’activitat política i organitzativa, i prepari la propera Assemblea Federal d’IU.

4.- Una Assemblea Federal de tota IU

Una Assemblea Federal d’IU de les Federacions, d’EUiA, de les pluralitats i dels afiliats i les afiliades. Una Assemblea d’IU-Federal per a rellançar el projecte polític d’una formació d’esquerres, federalista i ecologista.

Comissió Nacional d'EUiA
Barcelona, a 10 de març de 2008

ho tenim clar

2008-03-07T08:00:00.001+01:00

per a entendre el vot útil

2008-03-06T12:23:00.001+01:00

més Rouco?? vota laic!!

2008-03-05T00:11:00.011+01:00

Rouco Varela ha estat escollit president de la Conferència Episcopal Espanyola, desbancant la candidatura del "menys conservador que Rouco", el bilbaí Blázquez.

La victòria de Rouco no s'escapa de l'analisis polític, si tenim en compte el paper que ha jugat l'esglèsia durant aquesta legislatura, (i molt que l'hem de tenir en compte!) anant a l'unison amb el PP i l'AVT, entre d'altres, o el que és el mateix. Mobilitzant els sectors més ultres i integristes de la societat espanyola.

Coincideixo amb l'opinió de'n Toni Salado, que titula avui el seu bloc amb "El PP ha guanyat avui les seves eleccions" , en que és un toc d'atenció pel PSOE pel que fa a política eclesiàstica, en que les seves concessions a l'esglèsia no s'han vist recompensades per una baixada de la tensió social conservadora.

Cal tenir molt present qui representen aquests senyors i en que es tradueix políticament, és a dir, principalment: PP.

Destaco, avui amb més raó, l'iniciativa del Moviment Laic i Progressista que ens convida al Vot Laïc, amb aquest video:

el debat bipartidista, 2a part

2008-03-04T20:11:00.010+01:00

Bé, ahir vam tenir la segona ració de debat "presidencial". i la veritat, jo ja n'estic cansat de tota aquesta maquinària que alimenta exponencialment el bipartidisme d'una manera alarmant. Per sort hi ha veus que s'aixequen contra aquest deliri, però malauradament, aqui no passa res.

Perquè tal com han denunciat diferents formacions polítiques, la publicitat dels debats hauria de ser considerada com a propaganda electoral. com pot ser que se'ns estigui presentant als dos personatges com a els 2 futuribles presidents, o els presidenciables. Però què és això???

La democràcia d'aquest estat no funciona de la manera que alguns ens volen fer creure. anem a pams.

Aqui les eleccions escullen la formació del Congrés dels Diputats, on la proporcionalitat assigna a cada partit/formació un nombre determinat d'escons. Així, un cop configurada la correlació de forces entre els diferents partits, si no hi ha qui te majoria absoluta, comencen les converses per la creació d'una majoria parlamentària que faciliti la creació d'un nou govern, i amb ell un nou President del Govern.

Aquesta és la democràcia que tenim, i així funciona. No s'escull el president, escollim el programa d'un partit i és el que votem..

Per això considero una catàstrofe democràtica el silenciament que estan patint la resta de formacions, i em preocupa com el debat, el pre-debat i el post-debat s'estan carregant la pluralitat democràtica. Per què rep menys atenció IU, que és tercera força política estatal, que CiU? bé això ja seria un altre debat, que aniria en la linia que com pot ser que IU-EUiA-ICV amb 1.5 milions de vots te 5 escons, mentre que CiU amb 500.000 vots te 10 escons.

Si, com veieu no estic parlant del debat d'ahir entre Jose Luis Rodriguez Zapatero i Mariano Rajoy. La veritat és que no n'esperava gaire, per això no em va defraudar. la meva opinió segueix sent la mateixa que vaig expressar en el primer debat. No hi ha debat possible en un format tant pactat i quadriculat. No pinta res el moderador/a entre dos monologuistes.

Però si alguna cosa queda clara és que en Rajoy no te futur com a "cuenta-cuentos", la veritat és que la Niña de Rajoy ens ho acaba de confirmar.

iniciatives desde la blogosfera roja

2008-03-02T17:16:00.003+01:00

davant la bipolarització d'aquestes eleccions entre PSOE-PP i el fals discurs sobre el vot útil, sorgeixen tot un seguit d'iniciatives per no permetre que IU-EUiA-ICV desaparegui dels debats polítics: la darrera és iuexiste.es

l'esquerra avança a Europa

2008-03-01T11:58:00.005+01:00

Avui vull parlar en clau internacional, ja que trobo que a Europa estan succeint importants esdeveniments que demostren un gir internacional cap a l'esquerra.

aquest passat cap de setmana hem pogut assistir a un fet històric dins la Unió Europea, i és que per primer cop el president d'un país de la UE serà un comunista. A que no ho heu vist enlloc? doncs si, a Xipre AKEL, el Partit Progressista dels Treballadors, nom que te a Xipre el Partit Comunista, ha guanyat les eleccions presidencials a la segona volta. Aixi en Demetris Christofias es converteix en el primer president comunista d'un país europeu.

el conflicte a Xipre amb la divisió entre la part grega i la part turca, és un conflicte que no surt en els mitjans de comuniccaió però que ja dura més de 40 anys. AKEL és l'únic partit que te estructura als dos costats de la linia divisoria, bé de fet, del mur, ja que a Xipre també hi ha mur, malgrat rebi el nom de The Green Line (la linia verda)

els bons resultats obtinguts per AKEL demostren que la voluntat de superació del conflicte passa per una veritable visió d'esquerres. Vagi doncs la meva felicitació dels companys d' AKEL i EDON (joventut comunsta de xipre)

Un altre dels girs cap a l'esquerra són els que estan succeint a Alemanya, on Die Linke, és a dir el Partit de l'Esquerra, formació nascuda de la fusió dels comunistes del PDS i de WASG (escissió d'esquerres del Partit Socialdemòcrata liderada pel seu ex-president Oskar Lafontaine).

Die Linke ha aconsseguit, per primer cop en la història d'Alemanya, representació parlamentaria en els parlaments dels territoris de l'antiga alemanya occidental. Per primer cop els comunistes tenen representació en el estats de Hesse, Baixa Saxonia i Hamburg, tres dels principals estats de l'Alemanya occidental. Uns resultats que incomodaran molt la formació de governs a través de coalicions post-electorals entre SPD i CDU (conservadors), amb liberals i verds.

I aqui tenim eleccions generals en una setmana.

encara creus que votar PSC-PSOE és d'esquerres? el que cal és una esquerra transformador útil, que serveixi per arrossegar el PSC-PSOE cap a l'esquerra. l'unic vot útil és a ICV-EUiA

el vot útil

2008-02-29T16:25:00.005+01:00

ahir vaig rebre un interessant powerpoint sobre la teoria del vot útil, que ve a demostrar la falsedat de la teoria que votar EUiA-ICV-IU perjudica el PSC-PSOE i per tant estaria afavorint la victòria de la dreta. El powerpoint és llarg i molt dens, però val la pena llegir-lo sencer.

te'l pots descarregar aqui i/o si ets usuari mac, linux... o ho vols veure en un programari que no sigui microsoft... també el pots veure en aquesta plana d'Slidshare : el voto inutil

i avui he llegit aquest article a El País, que m'ha fet emprenyar, i que te com a titular la demolidora frase:

"el PP pretende incentivar la abstención entre los votantes socialistas

recordo l'escrit que vaig fer l'endemà de les eleccions municipals, en que titulava "la dreta sempre vota" i en que donava unes mostres dels resultats electorals, i on es veia que el vot de dretes era fixe, mentre que el d'esquerres fluctuava.

Si ja tenia elements per anar a votar, ara en tinc més i et convido a fer-ho tu també.

l'únic vot útli és el fet amb el cor, roig com la sang. El vot a EUiA-ICV i IU

aqui tens dos espots

el debat: perd la democràcia, guanya el bipartidisme

2008-02-26T00:18:00.009+01:00

Ja ha acabat el primer "round" del debat entre Zapatero i Rajoy.

Ara els mitjans de comunicació estan analitzant cadascun dels moviments fets per cadascun d'ells, pel què han dit, pel què no han dit, com ho han dit, etc. Ja tenim assegurada una setmana de post-debat per anar caldejant el segon debat de dilluns que vé, i així anar aprofunditzant en la verdadera conseqüència del debat, és a dir, l'anul·lació de la resta de propostes.

Tal com ha dit Manuel Campo Vidal al final de la retransmissió, un d'aquests dos homes (referint-se a Zapatero i a Rajoy) serà el futur President del Govern. És a dir, senyors i senyores, aqui només hi ha dos partits, i la resta de vots a la resta de formacions no serviran per res.

Aquest tipus d'esdeveniments esborren del mapa la resta d'opcions i són un greu atemptat a lña pluralitat política de l'estat. Els debats s'han de donar en la seva plenitud, i això implica la inclusió d'Izquierda Unida, per exemple, com a tercera força política de l'Estat.

El debat en si ha estat d'allò més pobre, en el que podem dir que qui perd és la política, o millor dit, l'ideologia. De totes maneres, ja de principi hauriem de qüestionar el nom del programa: "Debat?". però si no hi ha hagut debat! de fet, considero que no hi ha espai per al debat si les intervencions es limiten a 2-3 minuts, i tan limitats com el que hem vist avui. però era d'esperar que assistissim a dos monòlegs intercalats.

a tenir en compte

2008-02-23T18:09:00.002+01:00

Estem de campanya electoral, moment que els mitjans dediquen a omplir minuts d'actes mediatics dels partits, deixant la ideologia fora de combat, cosa que molts partits han deixat de banda.

Jo crec en la necessita d'un gir a l'esquerra i és per això que et convido a llegir, ara que estem de cap de setmana, o sino sempre podràs donar-li una ullada.

- Propostes prioritàries d’ICV-EUiA per una majoria plural d’esquerres i ecologista.
30 Propostes de programa per a les generals 2008.

- Programa d'Izquierda Unida
Programa electoral d'IU

La Junta Electoral reconeix que els debats ´cara a cara´ no respecten el pluralisme

2008-02-22T20:32:00.002+01:00

Fa uns dies reflexionava en aquest bloc sobre el bipartidisme orquestrat tant per PSOE-PP com pels mitjans de comunicació en els debats Zapatero-Rajoy. Ahir llegia la querella que IU va presentar a la Junta Electoral Central, i ahir mateix la JEC va sentenciar com a "il·legals" els debats cara a cara. Falta veure com es plasma a l'hora de la veritat i si hi ha cap canvi.

aqui us deixo la nota de premsa d'Esquerra Unida i Alternativa:

La Junta Electoral reconeix que els debats ´cara a cara´ no respecten el pluralisme i demana a les televisions compensacions per a IU

La Junta Electoral Central, a instàncies d´IU, ha resolt la petició de la formació en relació a la vulneració de pluralitat dels debats ´Cara a cara´ programats per diverses cadenes de televisió. En la resolució, la Junta reconeix la il•legalitat del previst per a aquesta mateixa nit a Antena 3 entre Solbes i Pizarro. Tot i que no n´impedeix l´emissió, la cadena haurà de comunicar a la Junta les mesures adoptades per a compensar l´exclusió d´IU en el debat.

Pel que respecta als ´cara a cara´ entre Zapatero i Rajoy, la Junta ha demandat amb caràcter urgent a totes les cadenes que comuniquin oficialment amb un termini de cinc dies previs l´emissió dels debats, que compleixin amb el que sol•licita IU, així com a comunicar-li les mesures de compensació que preveuran per a la formació exclosa.

l'AVE no beneficia a la majoria de la població

2008-02-20T20:00:00.011+01:00

Ja tenim AVE, aquest matí ha sortit el primer tren cap a Madrid de la "nova" linia de l'alta velocitat. avui tot són visques a la super velocitat del tren i es destaca la puntualitat d'un tren que te una via d'ús exclusiu per a ell solet.

Durant aquests dies tot han estat lloances al nou AVE, que si és molt ràpid, que si tants tunels s'han construit o quina proesa de la tecnologia poder anar a 300 km/h... a mí, tot això em sona a una operació orquestrada per maquillar la catastròfica situació de les rodalies i les connexions ferroviàries, perquè les coses com siguin ja no es parla tant del què passa a Rodalies.

Una cosa que m'ha deixat perplexe ha estat la supresió per part de Renfe de tota la resta de trens que anaven a Madrid en via convencional. Així, ara ja només es podrà anar a Madrid en AVE. És clar que s'han venut tants bitllets de l'AVE, és que només es pot viatjar per aquest medi!

Viatjar en AVE surt molt més car que en un tren convencional, el trajecte Bareclona-Madrid d'anada i tornada costava 59 € en Altaria, mentre que en AVE costa 100 d'anada. Esta clar que l'AVE és més costòs que un convencional, això no ho poso en dubte, però la qüestió no és aquesta.

La qüestió és la de funció pública d'aquesta companyia de transport. Per què no es pot viatjar d'una manera més econòmica encara que sigui tardant més hores? La qüestió és ben clara. Perquè no és un servei públic.

Els interessos de Renfe ja no són de servei, són els d'una empresa privada i això sempre anirà en detriment de la majoria de la població.

És a dir, molta inversió en productes que puguin rendibilitzar-se i que, a ningú se li escapa, busquen competir amb el pont aeri, amb un target de client basat en els deplaçament per qüestions de feina, amb un elevat poder adquisitiu... que es desplacen cada dia de Barcelona a Madrid per negocis... mentre que les inversions en Rodalies, utilitzades per milions de persones cada dia i que utilitzen bàsicament ciutadans de classe treballadora, doncs no aporta beneficis, o dit d'una altra manera, més capitalista, és molt costós de mantenir.

Tenim AVE, però seguim tenint les mateixes Rodalies. Amb els diners invertits en l'AVE es podrien haver millorat i molt totes les infrastructures ferroviàries, i haurien permés que la majoria de la població que si utilitza el transport públic, en sortís realment beneficiada.

Defensem la democràcia. No al bipartidisme

2008-02-17T19:43:00.004+01:00

Ja queden ben poquets dies per a que comenci la campanya electoral oficial, com si ara no estiguessim de campanya, i en aquestes darreres setmanes hem assistit al patètic estira i arronsa entre el PSOE i el PP amb el tema dels debats electorals televisats. El debat sobre en quina cadena s'havia de realitzar aquests debats no és només un debat de marques (TVE vs A3) sinó un debat sobre com s'entén la funció pública dels mitjans de comunicació.

Però ara que ja sembla ser que tindrem oficialment 2 debats entre Zapatero i Rajoy. Toca la segona part de l'analisi polític, i és que, per què ens hem de veure en un debat electoral amb només 2 candidats? què no hi han més opcions polítiques que es presenten? que no hi han més de 2 partits al Congrés dels diputats?

Des dels mitjans de comunicació s'esta fent el joc al PSOE i el PP de fer el buit mediàtic de la resta d'opcions, o dit d'una altra manera, el vot només és útil si es vota un dels 2 partits.

Si no es donen els elements per a que el ciutadà pugui escollir lliurement, això no és democràcia. ja que l'accés a les diferents propostes queda coartat.

finalitzo amb una pregunta. Quan IU tindrà veu en un debat electoral?

Impostos: No som tontos

2008-02-15T22:00:00.002+01:00

ja fa uns dies que estic parlant sobre la subhasta en que s'ha convertit aquesta precampanya electoral. I fa poquet es va organitzar el debat sobre "per què cal pagar més impostos" organitzat per la Fundació Pere Ardiaca. Ara, m'ha arribat a la meva bústia el cartell d'Izquierda Unida d'Asturies sobre la qüestió dels impostos.

IU han tret aquesta ingeniosa campanya, que agafant el model del MediaMarkt, que sempre ens recorda que s'és tonto si no es compra a la seva tenda, reflecteix d'una forma ingeniosa que significa la reducció d'impostos, més enllà dels obvis beneficis de la butxaca individual.

Si, no som tontos i no caurem en el discurs fàcil de la baixada d'impostos. Els impostos són la garantia per un estat social més just.

L'ensenyament és un dret no un negoci

2008-02-11T16:06:00.000+01:00

Aquest proper dijous 14 de febrer l'Ensenyament farà Vaga per lluitar en contra de les Bases de la Llei d'Educació (LEC) que el germanet Ernest Maragall s'ha tret de la maniga. Una Llei que introdueix la privatització dels centres educatius i que deixa fora acords establerts en el Pacte Nacional per l'Educació.

Ahir llegia a El Pais, una entrevista a Maragall en que negava que la LEC impliqués cap privatització, malgrat l'entrevistador li recordava que el text de la LEC introdueix el terme de centres gestionats indirectament, és a dir, gestió privada . I és que ni en el propi PSC saben què fer amb una llei, que en Maragallet s'ha tret del barret sense ni que en el seu partit en sabessin res. Bé, de fet, si què fan una cosa els del PSC, muts i a la gàvia, que venen eleccions.

El document és una clara concessió envers les escoles concertades i privades, que s'emporten bona part del pressupost públic, en detriment dels centres públics.

El document de bases per a la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC) no resol els problemes del sistema educatiu, sinó que els empitjora.

No suposa un increment de la inversió en educació, que creuen que ha d’arribar al 6% del PIB en pocs anys.
No fa esment a la necessària participació de l’alumnat i les famílies en la vida i gestió dels centres educatius.
Obvia l’educació no formal i en el lleure, part fonamental a dia d’avui del sistema educatiu.
Obre la porta a la gestió privada dels centres públics.
Entén l’autonomia de centres d’una manera competitiva i empresarial, cosa genera desigualtat i manca de qualitat.
Ignora, així mateix, els ensenyaments post-obligatoris (FP i Batxillerat)

Acte del nou Avant

2008-02-07T19:40:00.000+01:00

Aquest cap de setmana tenim l'agenda plena d'activitats (podeu clicar en la imatge).

Jo recomano l'acte de celebració del nou Avant, que amb 25 anys d'història i desprésd'una profunda remodelació de model de diari, esta complint amb èxit els seus objectius desde fa sis mesos.

L'acte es celebrarà aquest dissabte 9 de febrer a la sala d'actes del Casal d'Associacions Juvenils de Barcelona a les 18.30h

renovo el blog

2008-02-07T18:00:00.000+01:00

avui he decidit rentar-li la cara al bloc i fugir de les plantilles que Blogger et dona per defecte.

estaré adaptant la nova plantilla durant uns dies, potser li canvio els colors, poso alguna imatge nova... i així, anem customitzant la nova plantilla. Segurament veureu canvis durant la setmana que vé.

Zapatero guanya Rajoy

2008-01-30T22:07:00.000+01:00

és curiosa la valoració política que podem treure dels índexs d'audiència de la programació televisiva, i és que els mitjans estan de precampanya, al igual que els partits, i les lectures es poden fer en totes direccions, com no.

podem veure el paper que juga cada cadena, o diari, en favor d'un o altre partit, lamentablement contribuint a la polarització entre PSOE-PP, com si la resta de formacions polítiques no existissin, provocant que l'opinió pública no tingui accés mai al discurs dels altres, i més, si quan estem en campanya les informacions venen imposades en temps per representació parlamentaria.

cada dia A3 fa un sondeig, i treu algú del PP... així com Cuatro fa de les seves amb el PSOE... el mateix entre El País i El Mundo... etc

però ahir es va produir un fet molt interessant, i és que Zapatero i Rajoy es van enfrontar en la mateixa franja horària en dues cadenes diferents. D'una banda Zapatero era entrevistat als Desayunos de TVE, mentre que Rajoy era entrevistat al programa Espejo Público d' Antena 3 a la mateixa hora.

el resultat és prou colpidor: van Zapatero dobla en audiència a Rajoy. El programa de TVE va registrar una quota de pantalla del 29’4% amb una mitjana de 607.000 espectadors. En canvi, l’entrevista al líder del PP a Espejo Público va aconseguir un 14’7% de share en assolir una mitjana de 345.000 espectadors. teniu més informació aqui

el podriem considerar el primer duel entre tots dos, i a més podem analitzar políticament el resultat, ja que simultaneament estaven els dos parlant, així que els indexs d'audiència també poden ser una enquesta de voluntat de vot, no?

bé, no deixa de ser política-ficció, ja que molt em temo que el gir a la dreta del PSOE es deu a que no veuen gaire clar el 9M, i fan gestos per treure vots de la dreta.

Per què cal pagar més impostos?

2008-01-29T21:52:00.000+01:00

curiosament relacionat amb el post d'ahir he rebut la convocatòria del debat sobre els impostos que organitza la Fundació Pere Ardiaca anomenta "Per què cal pagar més impostos?" i que gira entorn a la idea de perquè serveixen els impostos i la postura que s'ha de pendre desde l'esquerra en el tema dels impostos, que sovint -sobretot el PSOE- entra en el joc de la dreta.

aqui teniu la convocatòria:

EL DEBAT: Per què cal pagar més impostos?

Des de la Fundació Pere Ardiaca volem organitzar una taula rodona entorn a la fiscalitat. Davant la opinió que s'està establint convencionalment de rebaixa d'impostos com a mesura popular, progressista i,per tant, assumible des de l'esquerra, volem, des de les esquerres, debatre com i perquè un estat de benestar potent que escurci les desigualtats socials requereix un nivell imposititu superior i més progressiu.

És un assumpte cabdal si tenim en compte que la pressió fiscal a Espanya és de les més baixes de l'Europa dels Quinze i que,com a conseqüència, la despesa pública social per habitant és també de les més baixes de la UE-15. La qualitat de la sanitat, de l'ensenyament i de la resta de serveis públics lògicament se'n ressenteixen.

No podem reclamar uns serveis de primera i pagar impostos propis d'un país subdesenvolupat. La carrera per la rebaixa fiscal no sembla un bon camí i ens estimem més proposar-ne un d'alternatiu.

Per fer aquest debat en profunditat i amb rigor us invitem el proper dijous 7 de febrer al Centre Cívic Pati Llimona a les 19.30h. Us hi esperem.

- Rocío Martínez-Sempere, Portaveu de la Comissió d'Economia del Parlament i Diputada del PSC

- Anna Simó, Vicesecretŕria d'Acció Política d'ERC i portaveu adjunta al Parlament de Catalunya

- Laia Ortiz, Diputada d'ICV-EUiA i Co-coordinadora de Joves d'Esquerra Verda

- Toni Barbarà, Membre de la Comissió Nacional d'EUiA i del Secretariat del Partit de l'Esquerra Europea

Presenta: Celestino Sánchez, President de la Fundació Pere Ardiaca

Modera i resum: David Miró, Responsable del diari Público. Edición Catalunya

menys impostos??

2008-01-28T13:07:00.000+01:00

Ja ha començat la llarga, aburrida i populista cursa electoral pel 9 de març. I com no, és la dreta qui llença la primera rata per a que tothom hi corri darrera ella.

Aixi, ja tenim el tema que ocupa el debat públic: Els impostos. Un altre cop!

Rajoy ho deia la setmana passada insistentment. Menys IRPF, i que a les dones se'ls rebaixin 1000€, per ser les més desafavorides, tal com va dir a l'entrevista de "La Nit al Dia". I ara resulta que el PSOE també juga a aquest joc, no podia ser d'una altra manera. Zapatero va dir ahir que tornaria 400€ de l'IRPF, i avui Maria Teresa Fernandez de la Vega, vice-presidenta del govern, ho ha requalificat com una mesura "hiperprogressiva" i "que és una proposta de sensibilitat social que va al cor de les famílies".

Una mesura tan populista com la baixada dels impostos no es pot pendre des de l'enteniment que els impostos són robatoris que els Estats perpetuen als pobres treballadors. De fet, no es parla mai de que implica baixar els impostos o encara més, per a què serveixen els impostos. Per què, "tothom" (això diuen) vol menys impostos... però perquè no s'insreix en el debat públic i polític, per a què serveixen els impostos? o es que no volem subsidi d'atur, jubilació, infrastructures, sanitat pública... ?

I això és una qüestió ideològica, i que si que marca la diferència entre dretes i esquerres. hi l'hauria de marcar, malgrat que al meu entendre els mitjans de comunicació ens faran girar entorn al que diguin PP i PSOE, és a dir, entorn de la no-política.

Si entenem que l'estat ha de garantir o no un estat social, d'ajudes pel conjunt de la societat i, sobretot, pels desafavorits... hem de parlar també dels impostos. Potser el problema recau en el PSOE, un partit que dista molt de la socialdemocràcia que preten ser, i que no deixa d'aplicar polítiques neoliberals amb un tint més social, cosa que ja sabiem...

Retornant a l'assumpte dels impostos...

Llegint les crítiques que ha rebut el PSOE em quedo amb la d'ICV-EUiA i d'Izquierda Unida (sí, potser era d'esperar)... i es que dir que baixaràs els impostos i que el que deixis de recaptar sigui 5 vegades superior al pressupost per la Llei de la Dependència, no sé on estarà el progressisme.

actuem per Palestina

2008-01-24T13:24:00.000+01:00

Ja n'hi ha prou d'impunitat de l'estat d'Israel, no podem restar passius a la nova onada repressiva cap al poble palestí. L'estat del terror que Israel imposa sobre la franja de Gaza no fa més que alimentar el caldo de cultiu del terrorisme islamic.

Sense treball, amb les fronteres tancades, sense aliments i sense electricitat... la comunitat internacional no pot restar de braços creuats.

Avui concentració a la plaça Sant Jaume a les 20h

Rei, jubila't ja!

2008-01-08T18:34:00.000+01:00

Avui he rebut la Carta de felicitació del 70è aniversari del Rey d'España per part dels Joves d'EUiA - Alternativa Jove. i la veritat és que la trobo mereixedora de ser difosa i sobretot de ser llegida. la meva felicitació als companys d'Alternativa Jove.

“Ciudadano Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias,

Me dirijo a usted con motivo de su 70 aniversario, en primer lugar para felicitarle, y en segundo lugar para recordarle que nosotros -los jóvenes de Alternativa Jove-Joves d’EUiA- defendemos en nuestro ideario la democracia en su sentido más amplio. Es por ello que le pedimos respetuosamente que se jubile. A su edad los ciudadanos españoles acostumbran a hacerlo. Estamos convencidos que ya habrá cotizado bastante a la Seguridad Social y que la pensión resultante será suficiente para que usted y los suyos puedan vivir cómodamente.

Si, como deseamos, sigue nuestro consejo le pedimos que no tenga la tentación de dejarle en herencia la corona a su hijo menor Felipe. Tenga en consideración que la mayoría de nuestros abuelos marcharon de las empresas donde trabajaban, o les jubilaron anticipadamente mediante un expediente de regulación de empleo, sin dejar a sus hijos -nuestros padres- la vacante.

Sabemos que es una decisión incómoda pero el Estado del Bienestar que entre todos queremos fortalecer contempla una serie de ayudas a la emancipación que pueden ajustarse al perfil de su hijo. Tenemos a bien recordarle que la experiencia profesional de su heredero seguramente le haga merecedor de una plaza, como voluntario, en las fuerzas desplegadas en Afganistán.

Para mostrar nuestro más profundo agradecimiento si diera usted este esperado paso para convertir España en una República, quisiéramos organizarle un viaje al recientemente país republicano del Nepal.

Sin más y a la espera de las buenas nuevas, se despide de usted muy atentamente.

Xavi Nieto
Responsable d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA”.

aqui fem cagar el Tió

2007-12-24T20:45:00.000+01:00

Perquè aqui tenim la nostra tradició pròpia. No deixem que invents de la coca-cola, com el pare noel, ens la prenguin.

Aqui caguem el Tió!

Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!

Tió de Nadal,
caga torrons
i pixa vi blanc!

Tió de Nadal
caga neules i torrons
i pixa xampany!

sense paraules

2007-12-13T00:55:00.000+01:00

les trampes del PSC

2007-11-30T14:03:00.000+01:00

Llegeixo indignat en el post "que li passa al PSC?" del blog de l'Esther les maniobres que esta fent el PSC a les portes de les elccions generals.

Molt resumit es tracta de que reps una trucada a casa en que et pregunten com et sembla que va el país, i automàticament et venen el carnet del PSC. La conversa la teniu aqui

Es tracta d'una campanya de captació d'afiliats, malgrat que se suposi que es per ser simpatitzant... dubto que sigui gaire diferent el nivell d'implicació d'un simpatitzant i un militant de base en el PSC... però el que més m'ha indignat és que sigui amb les tàctiques del telemàrketing.

La manera de manipular, d'entabanar... que fàcilment, si no tens massa llums, pots acabar tenint carnet del PSC, com aquell que contracta linia d'adsl cada cop que el truca la teleoperadora de torn...

Sort que no tot és PSC en aquesta vida, ni que no tothom actua d'aquesta manera. Mentre uns entenen el partit polític com una màquina empresarial i de poder, altres creiem fermament que la política no és un negoci.

fins sempre Gregorio

2007-11-17T18:03:00.000+01:00

Acaba de saber-se la mort d'en Gregorio Lopez Raimundo i, la veritat, em veig amb l'obligació d'escriure unes paraules sobre un dels noms propis del comunisme català, que juntament amb homes i dones tan importants com en Pere Ardiaca, Roman Serradell, Margarida Abril i un llarg etcetera van construir i liderar el PSUC en la clandestinitat, lluitant per la democràcia i el socialisme desde dins i fora de l'Espanya feixista.

Els desencontres dels 80 amb les tesis de l'eurocomunisme (de les que en Gregorio era partidari) i la posterior ruptura del PSUC i creació del PCC, va provocar una trencadissa en l'espai de l'esquerra transformadora.

La creació d'Esquerra Unida i Alternativa va tornar a juntar les 2/3 parts del PSUC, amb el PCC i el PSUCviu, recent escindit d'IC. La creació d'EUiA va ajudar a la recomposició de l'espai de l'esquerra real, i això m'ha permés poder coneixer en Gregorio. Encara recordo la primera aparició de'n Gregorio en la meva assemblea quan discutiem el proces de creació d'EUiA, farà gairebé 10 anys, en que portava centenars d'esmenes escrites a màquina, i la feinada va ser haver de repicar una a una les esmenes a l'ordinador. El que em va impactar va ser la capacitat de crítica i de proposicions que portava, malgrat que jo no hi coincidia.

Ja feia temps que vivia a apartat de la política, però això no fa menys important la seva pèrdua

Fins sempre Gregorio

solidaritat amb el Jueves

2007-11-15T19:39:00.000+01:00

Avui han condemnat a Manel Fontdevila i Guillermo Torres per la portada d'El Jueves. Un cop més ens demostren que aquesta família tan "campechana" i tan del "pueblo" no és igual que la resta e mortals i que tenen més drets que la resta de ciutadans, només per una qüestió de sang.

És inconcebible el concepte de rei en un país del segle xxi, és inconcebible aquesta sentencia en democràcia.

sense paraules

2007-10-15T18:20:00.000+02:00

volem el carrer del Che

2007-10-09T18:28:00.000+02:00

ALTERNATIVA JOVE-JOVES D’EUiA REBATEGEN EL CARRER DUC DE LA VICTÒRIA DE BARCELONA COM A ‘CARRER D’ERNESTO CHE GUEVARA’ EN MOTIU DEL 40 ANIVERSARI DEL SEU ASSASSINAT

Els joves d’Esquerra Unida i Alternativa han col·locat la placa amb el nou nom sobre l’actual i han demanat una trobada amb l’alcalde Hereu per demanar-li que el canvi es faci oficial

Alternativa Jove-Joves d’EUiA han portat a terme avui, 9 d’octubre, una acció reivindicativa en motiu del 40 aniversari de l’assassinat del Che, dia en el qual es compleixen justament demà. L’acció ha consistit en rebatejar l’actual Carrer Duc de la Victòria de Barcelona amb el nom de “Carrer d’Ernesto Che Guevara. Revolucionari (Rosario 1928-Bolívia 1967)”. Ho han fet col·locant una placa amb la nova denominació sobre l’actual.

Per als joves d’EUiA és necessari que Barcelona tingui un carrer en homenatge al Che, i per això han demanat una trobada amb l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, a qui li exposaran les seves raons per demanar que aquesta acció simbòlica es faci realitat. Així ho ha explicat el responsable d’Alternativa Jove, Xavi Nieto, que ha assegurat que “no entenem que Barcelona dediqui dos carrers a un general que va bombardejar la ciutat provocant víctimes mortals entre la població treballadora –també existeix el Passatge Duc de la Victòria-. Creiem que els noms dels carrers haurien de recordar persones que hagin protagonitzat accions en benefici de la societat i la humanitat, com el Che. Aquesta és la reivindicació que li traslladarem a l’alcalde”.

I és que el Carrer Duc de la Victòria està dedicat al general Baldomero Espartero, que va ordenar bombardejar Barcelona el 1842 des de Montjuic per reprimir la iniciativa de la Junta de la ciutat d’enderrocar la Ciutadella, símbol de la derrota de 1714. Enmig de la polèmica oberta a Barcelona pel nom del carrer, actualment s’estan fent tràmits per canviar el nom de la via a ‘Carrer del Duc’, una opció que, d’acord amb el seu republicanisme, tampoc aprova Alternativa Jove.

A l’acció han assistit, a més del responsable de l’organització juvenil, Xavi Nieto, la coordinadora d’EUiA de Barcelona i Delegada de Salut Pública de l’Ajuntament, Isabel Ribas, i la consellera del Districte de Ciutat Vella de la coalició, Rut Garrido.

Una activitat emmarcada en la campanya pel 40 aniversari del seu assassinat

Aquesta acció simbòlica s’emmarca en la campanya posada en marxa per Alternativa Jove en homenatge al Che. A més de difondre la seva figura a través de material divers com tríptics, samarretes, música o un videojoc (consulteu a www.hastalavictoriasiempre.cat), una exposició itinerant amb fotografies sobre “El Che i la Cuba d’avui” visitarà diverses ciutats catalanes fins el pròxim mes de desembre. La mostra es va presentar a la passada edició de la Festa Anual d’EUiA.

llei de memòria històrica?

2007-10-08T13:53:00.000+02:00

Si sembla ser que els papers de Salamanca romandran encara força temps segrestats... em pregunto... que tal serà la Llei de Memòria Històrica?

per unes Festes de la Mercè laiques

2007-09-19T01:35:00.000+02:00

La Lliga per la Laïcitat, taula d'entitats, associacions i sindicats compromesos amb la llibertat, la tolerància i el progrés creada el 13 d'octubre de 2003, davant els actes oficials organitzats per celebrar les festes de la Mercè

MANIFESTA que:

1. En oficialitzar-se la Missa Concelebrada dins el programa d'actes, un any més es perd l'oportunitat de secularitzar les festes de Barcelona.

2. Per tal de garantir el caràcter convivencial, pacífic i integrador de l'espai públic és necessari potenciar la lliure recerca de totes les dimensions de la vida humana, sense sotmetre's a un únic horitzó, ni a un esquema tancat, ni a una sola església.

3. No és admissible l'ostentació pública de simbologia confessional, o el fet de sotmetre-s'hi per part de càrrecs públics escollits democràticament, que en primer lloc es deuen al públic i a la garantia del dret a l'espai públic.

4. La representació municipal ha d'eximir-se de qualsevol mena d'implicació confessional pública, reservant els actes de culte determinats per la consciència personal a l'estricte àmbit de la privacitat.

SOL·LICITA que:

Els representats, escollits democràticament pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, s'abstinguin de participar en la celebració religiosa que es porta a terme durant les festes de la Mercè.

Considerem que l'absència dels membres electes de l'ajuntament de Barcelona respon a una ètica civil democràtica i responsable, que no pot deixar de recomanar, precisament a l'actualitat, un horitzó de laïcitat com a espai comú d'interrelació i diàleg convivencial.

Barcelona, 17 de setembre del 2007

Grup Promotor de La Lliga per la Laïcitat

Ateus de Catalunya, CCOO de Catalunya, Confederació General del Treball CGT, Federació d’Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya FAPAC, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica FRMP, Gran Lògia de Catalunya i Balears GLCB, Gran Orient de Catalunya GOC, Unió General de Treballadors UGT, Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya USTEC i Moviment Laic i Progressista MLP ( integrat per: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Cooperacció, Acció Escolta de Catalunya, Esplais Catalans ESPLAC, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Fundació Terra, Entorn sccl., Escola Lliure El Sol i Espai Laic).

de tornada

2007-09-09T04:44:00.000+02:00

Corria el 1988, quan vaig conèixer aquesta cançó, aleshores acabava de sortir el segon Keeper of the seven Keys. Era el moment àlgid dels Helloween, la formació clàssica no aguantaria gaire temps més. Una llàstima. Avui m'ha rondat pel cap i trobo que la cançó no perd res malgrat els seus gairebé 20 anys. I la lletra continua dient-me coses.

Helloween - I want out

cassolades en la foscor

2007-07-24T22:05:00.000+02:00

Ja portem 2 dies de flagrant enuig i vergonya col·lectiva amb l'apagada general de Barcelona. 2 dies en que ens preguntem com pot ser que en ple 2007 haguem d'estar ja 2 dies sense llum en diverses zones de la ciutat. 2 dies en que veiem, un cop més, la dependència total de l'energia elèctrica i com d'estratègica n'és en un país.

2 dies aguantant els comunicats de Red Electrica dient que no saben quan s'arreglarà. 2 dies de polítics desbordats i 2 dies de vergonya.

*nota: aquest missatge va ser escrit en un dels pocs moments que vam tenir llum i va ser interromput sobtadament per una nova apagada que va durar un dia més.

amb la monarquia hem topat

2007-07-21T19:01:00.000+02:00

Bienvenido Mister Marshall

2007-07-03T14:15:00.000+02:00

Aquests dies per més que m'ho miro no deixo d'estar perplexe i revivint un cop i un altre la genial pel·lícula de Berlanga. Pobre Woody Allen. Tot el dia amb cameres amunt i aball, i per postres una presentació del rodatge (¡!) en que no s'explica res sobre la pel·licula. Total, només per a que la colla de polítics tinguin el seu minut de glòria al costat del director de Nova York.

Per als profans, dir-vos que una pel·licula és molt més que un guió interpretat, i que una pelicula no s'acaba quan acaba el rodatge. Durant el muntatge es va donant forma real a la història i és on cobra vida.

El paperot que estan fent TV3 i els polítics només s'enten pels diners que hi han pel mig per fer que Allen rodi a Barcelona (i perquè el nom de la ciutat surti al titol). Però malgrat que tingui la seva explicació no ho deixo de trobar ridicul.

I és que com en la película de Berlanga, sembla amb Allen hagi de venir la salvació de la ciutat. I aleshores ve la qüestió.

Barcelona ja fa anys que serveix com a plató per a moltes produccions tant nacionals com internacionals. No cal anar gaire lluny per recordar-ne una de famosa, com el rodatge de El Perfume, dirigida per Tom Tykwer.

Aquest atac de provincianisme dels nostres polítics no es deu a la rellevancia d'Allen a nivell cultural (recordar que a Allen "només" li fem cas els europeus), ni que els Huguets, Terricabres i Ministra Calvo fossin entusiastes cinèfils... sino respon a una cosa. La pel·lícula resultarà ser una fabulosa campanya publicitària de Barcelona, i això ja se sap, va directament a la linea de desenvolupament de la ciutat-basada-en-el-turisme que heredem de Maragall i Clos, i que l'Hereu continuarà.

Parlem de models de ciutat? bé potser ara no toca, en un article sobre cine... però com a minim deixeu-me fer un clam: Deixeu treballar en Woody Allen en pau!!!

la contradicció gai

2007-06-29T19:32:00.000+02:00

Ahir era 28 de juny, el dia que el col·lectiu gai, lèsbic i transexual te per a reclamar i reivindicar la igualtat de drets amb la resta de societat.

Avui en dia encara hi ha molts entrebancs per aquest col·lectiu (igual que molts altres) i que cal lluitar per eliminar aquestes barreres. Cal arribar a una normalitat social en que tothom pugui expressar-se i viure com a ciutadà, independentment del seu color de pell o orientació sexual. I aquesta lluita va avançant i conseguint drets com el de casaments o les adopcions entre persones del mateix sexe. Malgrat això encara queda el més dificil la normalització social.

Malgrat que hi ha associcacions que porten 30 anys (o més) lluitant pels drets dels i les homosexuals, de generar un ideari i un discurs molt coherent i respectable, crec que la lluita s'ha anat desvirtuant pels interessos d'un altre sector, el comercial, que ha convertit el món gai en un negoci.

I em fixo en l'anomenat Gaixample, on es concentra un gran nombre de negocis orientats al món gai -en una visió totalment masclista, tot són tendes per tios- amb bars gais, hotels gais, negocis gais, saunes gais... I arribem al que ja fa un temps que passa, ser gai ja no és una opció sexual, s'ha convertit en una marca, en un negoci... inclus diria en una moda. Vale, no tot els gais i lesbianes entren en aquest estereotip, ni es mouen en aquests llocs, però jo ara parlo d'aquesta mercantilització.

És com si el moviment negre dels anys 50 a EEUU hagués decidit muntar els seus bars "només per negres" enlloc d'entrar als bars només per blancs, i així començar la lluita per la igualtat de drets dels negres.

Trobo una contradicció voler igualtat de drets i estar propiciant zones per gais i no estar lluitant per la normalització del fet gai. Per mi estar parlant de zones gais, bars gais, gimasos gais, serveis gais... és estar parlant del ghetto gai. Els qui en viuen crec que ja els interessa que no s'aconsegueixi mai la igualtat social.

obscur pas enrere

2007-06-19T19:47:00.000+02:00

Avui fa vint anys de l'atemptat de l'Hipercor. fa vint anys d'una de les majors massacres d'ETA. Avui reprenc la meva activitat bloggera atacant una de les pitjors noticies de l'any, és a dir, la ruptura de la treva i la mort del procés de pau a Euskadi...

El retorn d'ETA un cop més no fa cap favor a l'esquerra abertzale, que una altra vegada es queda amb els pantalons baixats i perplexa davant de les decissions d'un grup de sonats, que lluny d'estar actuant en sintonia amb el món abertzale, no fa més que tirar-li merda a sobre. ELA ja va convocar una manifestació de rebuig i Batasuna es va quedar dient -no ens esperavem la decisió... i nosaltres en l'acte d'Anoeta hem apostat per la pau!! - però ETA, esta cega.

Malgrat els greus entrebancs del procés i la cobardia del PSOE davant el PP, el procés estava allà, debil, però hi era. Qui havia dit que el procés de pau seria fàcil? Eren necessaris gestos per ambdues bandes.

El PSOE un cop més l'ha cagat. No ha entés que el procés de pau requeria de voluntat política, i de petits (o no) gestos simbòlics, com l'apropament de presos (Aznar en va apropar més de 300 en l'anterior treva) com la necessitat que la voluntat política de l'esquerra abertzale estigués present en les eleccions. Dificilment es podia esperar res amb les continues il·legalitzacions de l'expressió política, HB-EH-Batasuna... i el definitiu arakiri polític de la pseudo il·legalització d'ANB, amb una decisió totalment il·legal, ja que la mateixa Llei de Partits no permet il·legalitzar llistes d'un partit legal com ANB. Un cop més les mesures anaven encarades a contentar l'extrema dreta del PP i les seves hordes feixistes.

...I ETA la va cagar del tot amb l'atemptat de la T4 de Barajas. Resultat: 2 morts.

Davant del panorama pre-eleccions amb la meitat de les llistes d'ANB il·legals, amb pobles sencers que gairebé havien quedat sense candidats, com va reconeixer el mateix Conde Pumpido -fiscal general de l'Estat- dient que potser s'havia anat massa llunt amb l'il·legalització d'ANB i AS , les coses no pintaven gens bé pel -tocat de mort- procés de pau.

I arriba l'anunci de la fi de la treva.

Però a veure, la ruptura de la treva a qui beneficia? qui surt guanyant amb tot això és el PP! El Partit Popular ha conseguit que tot giri entorn del terrorisme, del amb mi o estas amb ETA, de rendicions, de preus polítics, de no negociarem,... i aqui la gran crítica al PSOE per haver estat acobardits durant aquests 3 anys i escaig de govern ZP, que no han fet res per reduir l'extremisme delirant del PP i la seva trupe mediàtica. Aquest voler estar a les dos ribes del riu per no perdre votants, l'ha portat a estar subjecte al que dicten els neo-franquistes del PP... i ha ser incapaç d'explicar que front "l'España una grande y libre" del PP, ells (si, el PSOE) parlaven de l'Espanya plural. algu ho recorda?

I un cop més, ETA actua com a braç armat del Partit Popular i no de Batasuna. És ETA la que provoca la regressió de l'estat social cap a un model reaccionari, la que alimenta la repressió, és ETA la que no permet que s'avanci en llibertats fonamentals, i que tornem a les interpretacions de la cnstitució en clau reaccionària que limiten les llibertats democràtiques, és ETA la que alimenta el discurs del fonamentalisme espanyolista... és ETA la que dona vots al PP.

Però això no és nou. La ceguesa política d'ETA és ben coneguda aqui, a casa nostra. I va ser ETA la que es va carregar d'una tirada tot el moviment independentista català amb l'atemptat d'Hipercor. Podeu llegir aquest petit resum

Però retornem a l'escenari actual. La ceguesa d'ETA portarà a no fer possible el canvi polític a Navarra, a l'exclusió de ANB de la vida política. I a l'apropament del PSOE a el PP, tant que havia costat que el PSOE canviés al País Basc!! I en aquests pocs dies ja hem vist les primeres conseqüències. Pacte PSOE-PP incloent suport i pactes per formar govern, empresonament de dirigents abertzales... tot plegat dibuixa un obscur retorn al passat.

Continuo afirmant que només hi ha una solució per al conflicte basc, la solució pacífica. però per això cal voluntat política i, sobretot, diàleg.

retorno a l'activitat

2007-06-14T00:46:00.000+02:00

aquests dies se m'acumulen les coses de que parlar aixi que intentaré aquests dies anar actualitzant el bloc per tal de poder anar tractant el cumul de temes que hi ha sobre la taula.... ETA... ajuntament de Barcelona i escenaris post-electorals... AVE...

la dreta sempre vota

2007-05-28T10:40:00.000+02:00

Bé, avui és el dia després. He preferit deixar unes hores per poder reposar els resultats de les eleccions d'ahir, ja que la veritat és que a Barcelona les coses no han anat bé.

Primer de tot parlaré de la gran abstenció. És molt preocupant la tendencia abstencionista d'aquest país. Que el 50% de la població no vagi a votar és molt preocupant, i és més, mirant els resultats es veu clarament que els qui no voten són la gent d'esquerres. El vot PP i el vot CiU és un vot militant, de "classe". són les seves regles, és el seu joc i saben què s'hi juguen. i així s'explica que s'hagin mantingut i/o pujat.

Si mirem els resultats a la ciutat de Barcelona, les coses es visulitzen millor:

Sarrià: CiU 26.133 42,09% PP 14.132 22,76% PSC 8.885 14,31% ICV-EUIA 3.218 5,18% ERC 3.034 4,89% (2003): CiU 27.746 38,18%, PP 17.005 23,40%, PSC 11.489 15,81%, ERC 7.605 10,47%, ICV-EUiA 5.972 8,22%	Gràcia: CIU 15.044 30,21% PSC-PM 11.778 23,65% ICV-EUIA 6.005 12,06% ERC 5.744 11,53% PP 5.628 11,30% (2003) PSC 15.786 25,66% CiU 15.430 25,08% ERC 11.013 17,90% ICV-EUiA 9.326 15,16% PP 7.523 12,23%
Eixample CIU 34.924 32,45% PSC 25.067 23,29% PP 15.556 14,45% ERC 10.398 9,66% ICV-EUIA 10.223 9,50% (2003) CiU 36.246 27,60% PSC 33.625 25,61% PP 20.506 15,62% ERC 20.012 15,24% ICV-EUiA 15.878 12,09%	Nou Barris PSC 25.464 43,72% PP 10.282 17,65% CIU 8.006 13,74% ICV-EUIA 5.006 8,59% ERC 3.503 6,01% (2003) PSC 38.305 49,73% PP 13.134 17,05% CiU 8.643 11,22% ICV-EUiA 8.486 11,02% ERC 5.445 7,07%

i així podria continuar amb la resta de districtes de Barcelona. Podeu consultar-ho a la web de la Generalitat

La pèrdua de vots es generalitzada,l'abstenció ha crescut un 10%, però les dades parlen per si soles. El vot de dreta és militant. Sempre vota.

Deixarem l'analisis de la perdua d'un regidor de la coalició ICV-EUiA, que l'Isabel Ribas no hagi entrat a l'ajuntament, per un altre moment. Avui és dia de ressaca electoral i toca reflexionar.

però una cosa si vull dir, felicitar a EUiA de Montornés del Vallés per haver guanyat les eleccions, així com als 70 nous regidors de la coalició ICV-EUiA.

eleccions i mitjans de comunicació

2007-05-22T18:13:00.000+02:00

bé, em queixava aquests dies sobre les mesures que obliguen aquests dies a donar la informació sobre la campanya electoral en base a criteris de representació i no pas criteris d'interés informatiu. I ho continuo dient. Però avui vull seguir amb el tema campanya electoral i els mitjans de comunicació però des d'un altre punt de vista. El que els afecta directament a ells.

Perquè tan important és la llibertat dels informadors a l'hora d'informar com la decissió de decidir què és i no és noticia. I aqui topem amb l'editor dels informatius, i altres personatges.

Avui com sempre estava mirant els informatius de diferents cadenes, i m'ha sobtat una cosa. Si veies TVE o Tv3 veies coses realment diferents. I sobretot si et fixes en la nostra coalició (que un cop més, he de reivindicar-ne el nom sencer) ICV-EUiA. potser molts no us hi fixeu, però en molts mitjans continuen amagant que és una coalició entre 2 formacions polítiques i no pas la candidatura de ICV. En fi, queda dit.

La qüestió és que veient el Telediario de TVE, si el fet desde Madrid, t'enteraves que ahir en Gaspar LLamazares havia vingut a Catalunya a donar suport a la coalició i havia donat arguments sobre la importància de votar esquerres enfront de les opcions de dreta. També sabies que estava a Sabadell, i que també hi va parlar en Joan Herrera, que va donar l'accent ICV, esta clar. Doncs bé, al mateix moment al Telenoticies de TV3 només ens han ensenyat al Joan Saura parlant, no l'hem sentit, i una veu en off dient com estava creixent ICV en els darrers temps.

Bé, no s'assemblen en res! d'acord que ahir a la nit no vaig veure el TN, i que ahir al migdia el TN va dir que Llamazares estava per Catalunya donant suport als actes de la coalició d'EUiA i ICV. Però es que no s'assemblen en res. I estem parlant d'un acte d'ahir al vespre, no fa tant, i més tenint en compte que per omplir els forats del PSC i CiU si que recorren a coses d'ahir. Bé, tornem a caure en les maleides restriccions de temps per a les diferents candidatures.

i aqui podreim entrar una altra vegada a dir pobres periodistes que no els deixen fer, bla bla bla... però no. entrem al tema.

I ara no em refereixo a temporada de campanaya electoral. Perquè costa tant i tant veure informació sobre Izquierda Unida a TV3? només es parla d'ICV al congrés, normalment només veiem al Joan Herrera que és portaveu del grup IU/ICV... i hauria de dir també EUiA) no apareix el nom d'IU gairebé mai en cap informació! mentre que a TVE hi surt constatment, es clar IU és una formació estatal.

i una altra coseta, perquè costa tant que es digui el nom sencer de la COALICIÓ? no costa tant dir ICV-EUiA. Que no es manipular la realitat parlar de candidatures com si només existís ICV? que no existeix EUiA? perquè massa vegades sentim a parlar sobretot a ràdio (p ex: Catalunya Radio i Catalunya Informació) sobre ICV i no pas de ICV-EUiA. Ei que hi ha poblacions en que els caps de llista i la majoria de persones són d'EUiA i no pas d'ICV, eh? Exterminar la meitat d'una coalició no és una mesura gaire democràtica. per no dir una altra cosa.

les eleccions i les quotes de pantalla

2007-05-15T14:17:00.000+02:00

Un cop més estem d'eleccions i un altre cop la llibertat informativa es veu afectada. Em refereixo a les quotes que dictaminen un determinat temps de pantalla per a cada formació en base a la seva actual representativitat. Una mesura que elecció a elecció es veu rebutjada i denunciada pel col·lectiu de periodistes, que denuncia que la informació sobre la campanya electoral no post ser considerada com a propaganda electoral. Hi estic completament d'acord.

Em sembla lamentable el control al que es veuen sotmesos els informatius durant aquests dies, en que no es pot escollir el què és i no és noticiable, ja que s'han d'omplir minuts, sobretot dels partits majoritaris, amb informacions de més que dubtable interés social i polític. Tot va agafat de la mà del disseny de les campanyes electorals, que cada cop més estan absolutament allunyades de la ciutadania.

Les campanyes elctorals ja només estan encaradaes a omplir aquests minuts de pantalla, independentment del que es digui. No són actes que es dirigeixen al ciutadà de barri, en que es parla de problemàtiques concretes, es parla del programa... vaja de política real. No. Actualment les campanyes són un pas més de la desvirtuació de la política. Car són dissenyades per sortir als mitjans i, desgraciadament, que siguin el menys polítques possible i que és malparli més de l'adversari. No fos cas que si es parlés de coses interessants, i reals, la ciutadania comencés un procés crític i d'analisis del seu entorn i decidis actuar, o senzillament triar.

Denuncio el paper que juga tant els partits polítics i la Junta Electoral en continuar amb aquesta mesura, que tots els col·legis de professionals de la informació venen denunciant desde fa anys. I reclamo una reformulació que permeti i garanteixi l'accés a la informació amb igualtat de garanties per a totes les opcions.

A continuació us deixo la resolució del Col·legi de Periodistes de Catalunya:

ELS PERIODISTES RECLAMEN RESPECTE ALS CRITERIS PROFESSIONALS EN LA CAMPANYA ELECTORAL

L'exercici professional del periodisme en les campanyes electorals passa per creixents dificultats i obstacles que fan cada dia més difícil oferir la millor informació als ciutadans. Per això:

1.- Constatem que els partits polítics són cada dia menys propicis a facilitar el treball dels periodistes; dificulten, amb les més variades excuses, l'accés als candidats i als actes de campanya; tracten de substituir la informació dels periodistes professionals per notes oficials o peces audiovisuals elaborades específicament per als mitjans, sense indicació d'autor i amb un contingut més propagandístic que informatiu. A més, cada vegada és més freqüent la discriminació a mitjans i a periodistes en funció d'afinitats i en detriment de la crítica.

2.- Lamentem que els criteris de neutralitat, equitat, pluralitat i equilibri que han de caracteritzar una democràcia avançada s'interpreten i apliquen erròniament amb sistemes de blocs, contingents o lots de temps i preferències predeterminats en els mitjans públics. Aquests criteris fan cas omís de l'interès informatiu i dels principis professionals més elementals del periodisme. Tampoc haurien de ser aliens a aquests principis, els mitjans privats que es proclamen independents.

3 – Rebutgem el sistema de blocs aplicat a la informació política en els mitjans públics durant les campanyes electorals. El fet que s'estableixin criteris de propaganda electoral en el tractament de les notícies, vulnera els principis bàsics del periodisme. Considerem que la pervivència d'aquests sistemes de control afecta la qualitat de la democràcia i contribueïx a l’allunyament de la ciutadania respecte a la política. Quan els mitjans públics s'estan dotant d'un nou marc legal que garanteix plenament la pluralitat, no té cap sentit mantenir un sistema de blocs que afecta la qualitat de la informació a la que tenen dret els ciutadans.

4 - Valorem l'esforç realitzat pels responsables dels mitjans públics per flexibilitzar el sistema de blocs però, des de les instàncies professionals, els considerem insuficients. A més, aquests acords poden ser revocats en cas que els partits polítics recorrin a les Juntes Electorals. En aquests casos, les Juntes Electorals apliquen els criteris dels espais de propaganda, amb ordre d'aparició i temps establert pels diferents partits segons sigui la seva representació en els parlaments o els municipis.

5. Reiterem que correspon als periodistes un paper mediador de la informació en les societats obertes i als partits polítics els pertonca propiciar un marc que empari la crítica, el pluralisme i el debat polític al servei dels ciutadans. En aquest sentit, donem tot el nostre suport als consells professionals dels diferents mitjans públics a l'hora de plantejar les seves reivindicacions enfront del sistema de blocs electorals aplicats a la informació o als abusos partidistes d'alguns mitjans públics.

6. Apel•lem als periodistes i als editors perquè, en la mesura del possible, defensin i posin en pràctica aquests criteris. I defensem la necessitat que totes les televisions i ràdios públiques estiguin emparades per un nou marc legal (tal com succeeix en el cas de TVE i RNE) que garanteixi el seu paper d'independència, pluralitat i servei públic. Un marc que, alhora, impedeixi la manipulació informativa a favor d'una determinada opció política.

7. Assumim el compromís de reivindicar i defensar els principis bàsics del periodisme en els mitjans públics davant tantes instàncies com calgui.

COL•LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA
ASOCIACION DE LA PRENSA DE MADRID
COLEXIO DE XORNALISTAS DE GALICIA

Barcelona i Madrid, 9 de maig de 2007.

2007-05-08T16:02:00.000+02:00

Avui us anava a parlar del 8 de maig, i de com aquesta data es celebra arreu d'Europa, ja que el 8 de maig de 1945 significa la capitulació de Berlin i de l'Alemanya Nazi. La victòria de la lluita per la democràcia i la llibertat que van encapçalar les resistències comunistes, socialistes i republicanes en la croada Antifeixista. La derrota del feixisme que malgrat tot no va ser complert, ja que aqui ens va tocar aguantar el nazi-feixisme durant 40 anys.

doncs bé, avui m'hauria agradat parlar del que ha suposat per Europa, etc, el reconeixement del paper dels i les comunistes, i de les manipulacions de la història que hi han darrerament per part dels sectors de la dreta europea. però ho hauré de deixar per un altre dia, ja que avui ens hem aixecat amb una noticia que crec que ens toca més de prop, i va en la linia, si més no.

I és que avui llegia al Periódico: "L'arquebisbe de Pamplona insta a votar a falangistes i carlistes."

l'article destaca dient: "L'arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, Fernando Sebastián, ha identificat els partits polítics que al ser fidels a la "doctrina social de l'Església en la seva totalitat", mereixen ser votats pels catòlics. Es tracta de Comunió Tradicionalista Catòlica, Alternativa Espanyola, Terç Catòlic d'Acció Política i Falange Española y de las JONS, tots ells grups situats a l'extrema dreta.

Encara que el prelat reconeix que es tracta de partits "poc tinguts en consideració", addueix que el seu valor "testimonial" pot justificar el fet de votar-los ja que si sumen prou suport, podrien entrar en "aliances importants". Així ho apunta en la reflexió titulada Situació actual de l'Església, algunes orientacions pràctiques, que va presentar a Lleó el març passat i que ha transcendit ara. En l'escrit diu, a més, que sense ser obligatori per als catòlics donar suport a les forces esmentades, sí que resulta més convenient que donar el vot als partits aconfessionals." (font El Periódico) El text de F. Sebastian continua cagant-se en el Tripartit, i reclamant al PP que defensi els catòlics.

L'escrit en si, s'ha de veure com un gest dels sectors ultres de l'esglèsia cap al PP, amenaçant-lo de dirigir el vot dels fidels cap als verdaders defensors de la pàtria i la religió, si el PP no gira encara més la tuerca.

Però compartireu amb mi, que, un cop més, aqui tot continua igual. Aqui vam perdre la guerra, i es nota dia a dia. Us imagineu que un bisbe alemany digués que cal votar els nazis? l'opinió pública es quedaria al marge com ha passat aqui?

Bé, tot i que pensant-ho bé, l'esglesia mai ha renegat del seu col·laboracionisme amb les dictadures feixistes, car eren les garants de l'status quo que els ha mantingut en el poder. Bona prova la tenim amb l'actual papa, en Benedicte XVI o Ratzinger (diguem-ne com vulguem) que va pertanyer al Moviment Nazi. I aqui no passa res.

1 de maig. pels drets dels treballadors

2007-05-01T13:15:00.000+02:00

Avui és el dia de la classe treballadora. El dia en que es recorda els obrers assassinats en les vagues de l'1 de maig 1886 a Chicago i que 3 anys més tard la Internacional va declarar com a dia internacional de lluita del moviment obrer.

Any rera any hem anat celebrant el dia, que ens serveix per focalitzar les principals reivindicacions del moviment obrer. Fa cent anys la principal reivindicació era la joranada de 8h i ara, gairebé no ha variat gaire, seguim reivindicant la reducció de jornada laboral, seguim lluitant per un treball digne, per la pujada de salaris, contra la impunitat patronal i la sinistralitat en el treball.

Avui és festa a molts països, excepte a Estats Units i a Gran Bretanya. simbòliques excepcions. Avui però vull centrar-me en els i les treballadores d'un país molt proper i molt poc conegut com és Andorra.

Andorra és tristament un país vehi en que no s'hi respecten els Drets Humans, on els sindicats estan prohibits. El dret a sindicar-se no esta permés infringint un dels drets bàsics com són el de lliure asociació i la de defensa de les condicions de treball.

Va per a ells, especialment la meva dedicatòria d'enguany. Perquè les condicions d'esclavisme no poden seguir en ple segle XXI ni aqui ni enlloc.

25 d'abril sempre.

2007-04-25T11:02:00.000+02:00

Avui és 25 d'abril. Un dia especial per a molts, entre els que m'hi incloc, i és que un dia com avui de 1974 Portugal vivia la revolució dels Clavells, la revolució que va derrocar la dictadura feixista de Salazar. Una revolució modèlica liderada pels capitans de l'exercit i pel Partit Comunista Portugués. Els qui heu estat a Portugal com jo sabeu com és d'especial parlar d'aquest moment històric, i que sempre hi simpatitzaré amb un poble tant proper com el portugués i que va ser capaç de derrotar el feixisme, van guanyar.

Si hi ha un simbol que destaqui és el clavell, que anaven repartint els militars el dia de l'aixecament, de l'alliberament. I si hi ha una cançó que destaqui per sobre de totes és el Grandola Vila Morena de Zeca Afonso, que va servir com a senyal d'inici de la revolució a les 00.20 de la matinada, quan va sonar per la radio.

permeteu que memocioni, un cop més, quan canto aquesta cançó.

Visca el 25 d'abril,
Fascismo Nunca Mais!

Grandola

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade

Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade Grândola, vila morena
Terra da fraternidade

Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira Grândola a tua vontade

Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade

Zeca Afonso

som diferents, una altra manera de fer política

2007-04-20T17:37:00.000+02:00

Aquests dies estem ja de ple en la precampanya electoral per les eleccions municipals del 27 de maig. Un cop més actes aburrits i tipics, de la grisor de la majoria de partits polítics. Sempre he defensat que si volem canviar el món, volem transformar la societat hem de fer d'una altra manera la política. I ho veig reflexat en la feina que feiem a la CJC-Joventut Comunista, al PCC, ho veig a EUiA i en altres referents de l'esquerra transformadora.

Des d'aqui em vull fixar i a lhora retre homenatge a la brillant idea de la Campanya d'Izquierda Unida a Rivas Vaciamadrid, una població governada per IU, i que lluny de ser uns tipics espots en que surt el cap de llista doncs es una bona mostra de sentit de l'humor, amb molta psicologia implicita. A més de comptar amb la col·laboració de Pilar Bardem, Ismael Serrano, Almudena Grandes, Pedro Guerra, Miguel Ríos...

Us deixo el video que recopila tots els diferents gags. Vagi de gust ;)

14 d'abril sempre

2007-04-14T14:09:00.000+02:00

Tal dia com avui, fa 76 anys, la societat espanyola va fer un dels salts més importants de la seva història. l'avenç social que suposava le 2a República feia trontollar els ciments dels poders fàctics i introduia a la societat en un nou món de progrés, igualtat i fraternitat.

Els canvis que es van impulsar en la República no van deixar indiferents els sectors de l'aristocràcia i l'esglèsia que no estaven disposats a deixar en mans del poble el que els "corresponia". Un moment de lluites obreres pels drets dels i les treballadores, de guanyar llibertats i igualtat entre generes, de grans avenços socials que deixaven enrera la España carrinclona.

Era el preludi de 40 anys de foscor. Un cop d'estat fraguat per la dreta reaccionaria que no acceptava que Espanya li deixes de pertànyer. Un cop d'estat que va acabar amb el somni de tota una generació, i que van lluitar per defensar la democràcia i les llibertats.

Una dictadura que ens va deixar un llegat en forma de Rei. Per això, perquè cal recuperar la democràcia, perquè el Rei representa l'herència del franquisme. Lluitem per la 3a república.

la pluralitat i el PP (2a part)

2007-04-11T23:49:00.000+02:00

bé, fa uns dies que us parlava en aquest bloc sobre el Partit Popular i la seva peculiar manera d'entendre els mitjans de comunicació. En aquell article em centrava en la futura clausura de les emissions de TV3 al País Valencià. Quan escribia aquelles línies semblava que era cosa d'hores el tancament, però ara ja tenim data: el 25 d'abril. I te collons la data, el 25 d'abril és pels valencians el mateix que aqui a Catalunya l'Onze de Setembre. Un clar atac als que defensen entendre's en català en els diferents territoris.

Bé, també hem sabut que el propi Josep Piqué ha mediat amb el PP valencià per tal d'evitar el tancament, així com la resposta de Francisco Camps a la proposta de Montilla de permetre reciprocament l'emissió de Canal 9 a Catalunya a canvi de permetre Tv3 al País Valencià, tal com passa amb IB3. La resposta valenciana és del tot miserable: permetre l'emissió de Tv3 si es deixa d'anomenar al País Valencià, i se l'anomena Comunitat Valenciana. La veritat és que no tenen solució aquests bojos.

En fi, no volia centrar-me en el cas valencià... però te tela! Una altra perla a la que hem assistit és la Guerra Polanco-Prisa vs PP. Polanco els va acusar de Guerra Civilistes i el PP ha respost en prohibir a tots els militants del PP que facin declaracions a qualsevol dels mitjans del Grup PRISA (El País, Cuatro, SER, ...) i el més greu, els seus carrecs han retirat campanyes institucionals dels seus mitjans, en un moviment completament partidista.

Bé recordareu que us vaig parlar de les peculiaritats de TeleMadrid i la seva peculair manera d'entendre què significa ser cadena pública. Els casos de manipulació van sumant i sumant. Des d'aqui també aclarir que la responsabilitat recau en els dirigents, i no en la majoria de treballadors de la cadena, que desde fa mesos estan en Vaga contra la direcció de Telemadrid.(Teniu més informació a Salvemos Telemadrid)

Doncs ara a Telemadrid n'acaben de fer una de nova. Aquest cap de setmana l'emissora ha emés un documental produit per El Mundo TV anomenat "Ciudadanos de Segunda" en que explica la persecució sistemàtica del castellà a Catalunya, i de lo dolents que som els catalans perquè no utilitzem el castellà. Bé, impressionant. Un reportatge en que el fil conductor el fan Albert Boadella (ciutadans) o Francisco Camps president de Convivència Civica Catalana, formació creada per Aleix Vidalquadras.

aqui teniu la perla: (46 min)

I una altra cosa que he trobat per casualitat és la tele de Castelló, la veritat és que veient aquest video se'm posen els pels de punta. Un cop més, Castelló és una ciutat governada pel PP i la seva televisió -que crec que és privada- continua amb aquest tarannà especial dels no-demòcrates del neofranquisme.

i l'altra perla del dia: (2 min)

Va per tu Ignasi

2007-03-30T20:34:00.000+02:00

Acabo d'assabentar-me d'una noticia terrible i gens esperada per mi. Escric aquestes linies desde l'emoció empés per la necessitat de retre homenatge a un company de lluita, un camarada, com és l'Ignasi Fina que acaba de morir fa unes hores després de no haver pogut superar l'infart del passat dia 18.

Erem companys del PCC i compartiem la mateixa Assemblea d'EUiA. L'Ignasi era el que en podriem dir el 5è element, si el 5è de la llista ICV-EUiA, i que quan va sortir escollit vaig sentir com que ho havia estat gràcies a l'esforç de cadascun de nosaltres. La seva tasca a l'Ajuntament de Barcelona va tenir papers destacats com el cas del tancament d'immigrants a les Casernes de Sant Andreu on lluny de desallotjar-los va manar netejar el lloc i higienitzar-ho per tal de garantir un lloc als immigrants.

L'Ignasi ens ha deixat, la lluita continua. Ens pertoca als joves comunistes, als d'esquerres... a preparar i construir la societat del futur i també la del present. En una lluita que és la de tots i totes, també la de l'Ignasi.

Fins a sempre Ignasi

la pluralitat i el PP

2007-03-30T01:17:00.000+02:00

Aquests dies estem a punt d'assistir a un altre dels atemptamps a la llibertat d'expressió que el Partit Popular ens te acostumats. Estem veient un altre cop l'actitud sectària d'una colla de feixistes que només entenen els mitjans com a eina de manipulació. Només així s'explica el llarg historial que te el PP. Alguns segurament deureu pensar que el PSOE fa el mateix, i fins a cert punt hi estic d'acord, però també crec que el PP ho ha portat a l'extremisme més talibà i més antidemocràtic.

Els mitjans de comunicació públics tenen com a finalitat garantir una programació plural, amb visions encarades als valors socials i no als comercials. Els mitjans públics han de garantir també un accés a la informació desde el prisma de l'independencia i la rigorositat informativa fugint de l'influència de governs. Això és el que seria la teoria i la pràctica distaria bastant. però aqui també hi entren colors polítics. No és el mateix TVE en temps del PP que ara, no és el mateix TV3 en temps de CiU que ara... sense voler allargar-me massa en el tema, només una reflexió: ara a apareix i es dona veu a l'oposició mentre que abans (en temps de CiU i PP) l'oposició no apareixia mai. Això implica els diferents tarannàs entre maneres de fer entre dreta i esquerra.

Però tornem al tema que em porta a escriure. Ara estem veient com TV3 te les hores comptades al País Valencià. Una feina que, sempre al marge dels governs valencians (i també balears), han dut a terme organismes privats com Acció Cultural (ACPV) que entenen la necessitat i el dret a tenir accés a la comunicació en la seva llengua... i és clar, si esperem que Canal 9 o IB3 culturitzin en català anem llestos. (bona part de la programació és en castellà)

El PP no vol tenir veus dissidents en els seus territoris, si bé és cert que a Balears el PP de Matas va arribar a un acord amb la Generalitat, esta clar que el PP de Camps és una altra cosa. Camps es deu a l'anticatalanisme més ranci, més visceral. És tan valencianista que defensa el valencià parlant sempre en castellà... I ara que arriben eleccions vol aconseguir 2 coses: per una banda reforçar-se en el seu anticatalanisme com a mostra de patriota valencià, i què millor que censurar la tele de "l'enemic català"... i d'altra banda, carregar-se l'informació dels partits d'esquerres.

El País Valencià esta veient com les esquerres s'estan agrupant per fer front al PP, tal com vam fer aqui, a Catalunya, ja farà 5 anys amb la coalició entre EUiA i ICV. La suma d'esforços és l'únic camí per avançar en la transformació social. I esta clar que la creació del Compromís pel País Valencià els fa por (el Compromís pel País Valencià és la candidatura que uneix Esquerra Unida, Bloc, Els Verds, Verds-Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana). Por perquè amb la reforma de l'Estatut valencià, el PP s'ha negat a canviar la llei elctoral que l'obligava a rebaixar el limit per entrar al parlament. Por perquè cada cop hi ha més veus sumen esforços contra ell. Por perquè cada cop surten més casos de corrupció.

Per tant, hem d'entendre la clausura de TV3 com un acte més de campanya electoral, alhora que un acte de sectarisme brutal.

Però es clar, el de Tv3 és el cas més espectacular i a més perquè ens toca de prop. Però això no és la primera vegada que passa. I em remeto al que passa a la Comunitat de Madrid.

Ara farà prop d'un any i poc, es van concedir les llicències de la TDT per a les televisions locals. Unes llicències que es van otorgar a dit i directament a cadenes vinculades al PP i la Conferència Episcopal. Així tenim que Localia TV del grup Prisa no va aconseguir llicència tot i ser una de les més ben posicionades i amb més mitjans, mentre que Popular Tv (cadena de la conferencia episcopal) si.

Però per mi la qüestió més greu rau en el cas de Telemadrid, una televisió PUBLICA, pagada amb els diners de tots i totes i que esta constantment al servei del PP. Em sembla intolerable que desde un mitjà públic s'estigui encara donant la versió del PP sobre l'11M, s'utilitzi com a mitjà de propaganda anticatalà... d'exhaltació del discurs del PP, només cal veure el programa de Sanchez-Dragó, per exemple, entrevistant a Ortega Lara (si no ho heu vist, us recomano que ho busqueu al Youtube, per exemple)

La informació és un bé massa valuós com per que el deixem a la deriva i a la sort dels partits. Com a ciutadans cal que agafem consciència que una TV o una ràdio pública ens pertany i que no poden fer el que vulguin amb ella. La defensa de la llibertat d'expressió és cosa de tothom.

Ja n'hi ha prou

2007-03-11T20:11:00.000+01:00

Avui es compleixen 3 anys de la matança de Madrid, 3 anys de la manipulació política més greu de la democràcia en que els interessos electoralistes del PP van fer-nos assistir a una de les majors mentides, allò que deia Acebes insistentment: todas las lineas de investigación apuntan a ETA. Conseqüentment també, 3 anys de la revolta civil que sortia al carrer per demanar la veritat i que convertirien els sms i internet en una eina poderossisima de contrainformació. Eren les darreres cuetades del PP, era la fi del govern neofranquista.

En aquests tres anys hem pogut veure com desde el PP s'ha anat alimentant la teoria de la conspiració, hem vist com desde mitjans com la COPE i El Mundo dia a dia volen convencer de que va ser ETA, etc. La mostra que no han acceptat el resultat de les urnes, i de pas, que no es qüestioni l'acció del govern, i que hagi de justificar perquè va estar mentint fins a la mateixa jornada electoral, amb una clara intenció de guanyar vots. És curiós que si atempta ETA, el PP guanyi vots.

Ara estem immersos en la enmerdada del debat sobre deJuana Chaos, ETA, etc... que curiosament surt quan comença el judici de l'11M, el judici en que dia a dia veiem com la versió oficial de PP-Acebes-Rajoy-Losantos-COPE-ElMundo, cau peça a peça. On la mentida i la manipulació més escandalosa queda al descobert. És a dir, on es desmonta el cavall de batalla del discurs ideològic de la dreta feixista espanyola.

I ja hi tornem a ser. El problema més important de la societat és ETA. La dreta acostuma a estendre cortines de fum per a que els problemes reals de la societat no estiguin presents. Perquè doncs, què passa amb la pujada de les hipoteques, l'endeutament enorme de les families, l'Estatut, l'accés a la vivenda, el treball...

El joc brut del PP tanmateix és de la major hipocresia en denunciar l'excarceració de DeJuana Chaos, i fent-ne cavall de batalla, quan el mateix PP va fer molt més quan va haver la treva del 98. Acebes i Rajoy van excarcerar 30 presos, van apropar a Euskadi 300 presos, i un llarg etc. Aquests dies hi ha un mail que circula en que s'explica amb Noms i Cognoms els presos d'ETA alliberats en temps del PP, i qui va ser el Ministre encarregat, la majoria surt Acebes.

Ahir anava caminant pel carrer i em vaig trobar aquest aparador d'una botiga, a Via Augusta, en que el rètol no anunciava cap producte, sino que diu el que molts ciutadans pensem: ja estem tips del PP. Mai Més!

parlant dels vuitanta

2007-02-12T04:36:00.000+01:00

És curiós però el post de la Mireia m'ha remogut la consciència. I és que trobo curiós com gent més petita que jo esta reclamant i reivindicant els anys 80. I em resulta curiós si més no perquè resulta que la majoria els anys 80 els han viscut en la més mínima essència ja que hi han nascut en ells, que és diferent d'haver-los viscut.

Em refereixo a que d'haver nascut als anys 80 a tenir-ne consciència i records doncs hi ha un bon rato. I més si es reivindiquen coses dels primers anys 80, on alguns segur que no havien nascut. Es com si jo digues que guais que eren els anys 70, ho sento però no en tinc cap record.

No m'estic referint a la Mireia pròpiament, no voldria que sembli un post de replica, però si que em refereixo a una gent que no em crec el que diuen. Si més no, no em crec que ho hagin viscut en el seu moment. Vaja, que són carn de reposició... i gràcies.

Sentir parlar de la Bola de Cristal i la Bruja Averia a segons qui doncs em produeix atacs de riure, a més que ho trobo complicat de que en tinguin records, estem parlant d'un programa del 84, jo tenia 6 anys i si, el recordo... però com el pot recordar una persona que en deuria tenir 2 o 3? és més no hi han hagut reposicions. No és Verano Azul, El Equipo A, V, El Coche Fantastico o McGyver series ultra-repetides, i que la majoria de tots nosaltres hem vist. Tampoc parlo de El Ultimo Gran Heroe Americano, El Trueno Azul o El Halcon Calejero... aquestes són dels que hem crescut els 80.

Malgrat tot, jo la Bruja Averia la recordo amb molt de carinyo, tot i que crec que m'agradaria veure-la ara per poder-la disfrutar molt més, segurament el seu contingut era molt adult. Una cosa que això si, s'ha de lloar d'una TVE que s'atrevia a donar llibertat absoluta de creació i de continguts en uns inicis dels 80 en que s'ansiava precissament la ruptura i llibertat respecte l'obscur passat.

Però a tot això, no surt ningú reivindicant un dels espais que van ser amb el que TOTS ens vam educar en els 80. i em refereixo a Barrio Sesamo. Que passa, que no queda guai dir que t'agradava l'espinete i el don pin pon? i l'epi i el blas? o el dracula? bueno, doncs jo els reivindico.

i aqui la creativitat dels crios d'aquella època. a veure quants de vosaltres no havia cantat la versió lliure del manamana: "mana mana me pica el culo, mana mana no se que hacer, mana mana sera un bichito peludo con ganas de comer..."

per cert. fixeu-vos en la conversa del final del video.

-la pregunta és : que és un mananama?
-la pregunta és: i a qui l'importa!

jajajaja impagable! jejeje

l'art del plà-seqüència

2007-02-10T19:25:00.000+01:00

Sempre m'ha fascinat l'art del plà seqüència. Per als profans en la materia, dir-vos que és aquella narració en que només hi ha un sol tall, vaja, m'explico millor, que la camera no ha parat de gravar ni un sol moment, que la història es narra a través d'un sol plà. Bueno espero haver-me explicat.

La potencialitat que ens ofereix i la narrativa que aconsegueix són al·lucinants. Penso que dona un dinamisme i una força que van lligades a la dificultat tècnica que això suposa. Els del mundillo crec que ens agrada més ja que veiem més enllà de les simples imatges, hi veiem el treball que suposa que una escena de 3 minuts (o el temps que sigui) surti sense errors de cap a peus.

El cinema en va ser el creador, evidentment, gràcies a l'avenç de la tecnologia es van poder fer els planos "càmera en mà". Alfred Hitchcock, va fer el sumum dels plans seqüència amb la pel·lícula La Soga, en la meva modesta opinió. Però de fet, hi ha un dels plans seqüència més espectaculars i més llargs de la història en una altra pel·lícula, també de Hitchcock, però lamentablement no recordo el títol de la peli. Ho sento :P

Bé, no pretenc ara donar una classe magistral, només és que avui he estat mirant video clips i m'he trobat amb una de les cançons per excel·lència de Massive Attack. Boníssims.

Massive Attack - Unfinished Sympathy

Va per tu Neus

2007-02-07T17:27:00.000+01:00

Divendres es va celebrar la Gala el Català de l'Any. Segurament no n'hauria fet gaire cas si no hagués estat perquè entre els personatges hi havia la nostra estimada Neus Català, i que a hores d'ara tothom ja sap que va ser guardonada com a catalana de l'any.

bé, jo també vull compartir la meva alegria pel fet que la Neus Català hagi estat reconeguda catalana de l'any. Penso que no sempre es te l'oportunitat de poder dir que has pogut conviure ni que sigui unes hores de la teva vida amb personatges tan importants en la història d'aquest país, i més concretament en la història dels i les lluitadors per la llibertat, és a dir, els i les comunistes, la gent d'esquerres i progressita, que tots plegats van i encara ara defensen la República i els seus valors. No parlo només de la Neus, em refereixo també a la Margarida Abril, el Roman Serradell, el Gregorio Lopez Raimundo, en Pere Ardiaca, la Lina Odena , la Soledad Real... gent que han donat la seva vida a la lluita.

penso que nosaltres, els joves tan de la Joventut Comunista com els progressites en general, hem de tenir també un punt de felicitat. Una companya, una camarada, ha estat reconeguda amb un gran reconeixement. Amics, no sempre una militant del PCC i d'EUiA és reconeguda per la seva lluita. La lluita de tots i totes.

Aprofitem-ho per a explicar què volem dir quan parlem de memòria històrica. què significa parlar de la lluita pels drets de la Classe Treballadora. És el mateix que feien la generació de la Neus, i és el mateix que fem ara.

La lluita de la seva generació és la mateixa que la nostra. Tenim l'obligació de continuar-la.

Va per tu Neus

torna la ràbia contra la màquina?

2007-02-05T02:48:00.000+01:00

reprenc els meus escrits amb una noticia que m'ha impactat a fi de bé. Per casualitat he anat a parar a una de les moltes revistes online de música que consulto de tant en tant i també per casualitat he trobat una mini noticia que deia algo com "RATM es reuniran per actuar al festival Coachella!" i després he anat a parar a aquesta noticia del Los Angeles Times

bé, per a molts de nosaltres parlar de Rage Against The Machine significa parlar de moltes coses, i no només de música. RATM van significar l'eclosió de la música superpolitica feta desde els Estats Units i criticant el sistema capitalista. Si bé és cert que no són els únics que ho fa i ho han fet, si que és veritat que van arribar a un munt de gent.

Parlo de principis del 93 quan em va arribar a les meves mans (bé orelles) aquell insuperable primer disc dels RATM. Estem parlant del moment en que es trenquen les barreres musicals i la barreja entre el hiphop, el funk i el metal, un estil que sorgeix amb força.

Per a mi RATM no només van ser un grup de música, van ser els culpables en certa part, és clar, que la gent sentis a parlar de Sistema, de Conèixer el teu enemic, del Che... encara que ells només signifiquessin una versió iconocista del moviment revolucionari, jo els poso al costat dels que volen canviar el món.

És ben coneguda la militància poílitica de Zach delaRocha i de Tom Morello. del suport que sempre van donar al EZLN, als moviments revolucionaris llatinoamericans en general, així com la lluita interna a dins els EEUU lluitant en moviments de treballadors així com la seva ferma lluita per la Llibertat de Mumia Abu Jamal.

Se'ls haurà criticat perquè estaven treballant amb una multinacional, Sony, però la veritat és que crec que gràcies a això van poder ser tan grans i arribar a tanta gent, encara que això costés la mercantilització del Che.

En la meva modesta opinió, RATM van acompanyar musicalment una generació que no renunciem a dir que hi ha alternatives al sistema capitalista, i que aquestes són necessàries i possibles.

El pas del temps i les friccions internes van fer posar punt i final al grup, i de la seva base va sorgir Audioslave, que no estan gens malament, però que no preten ser un RATM 2a part. Malgrat les baralles que van tenir, ara tornen a reunir-se. Possiblement només sigui un concert, possiblement n'hi hagin més, qui sap? jo per dessitjar... dessitjo tornar-los a veure :)

Passi el que passi, crec que cançons tan incontestables com Bombtrack (cançó bomba) Know Your Enemy (coneix el teu enemic) segurirant sent himnes... i seguiran fent sentir la mateixa energia, com si fós el primer dia.

RATM - Bombtrack